Contadora, un model viable

A risc de les reaccions de lectors i de més persones que estimo i respecto en el quefer de la política vull insistir en el tema de la negociació que es requereix per sortir d'aquesta crisi que a poc a poc desdibuixa a la nació veneçolana. Els veneçolans de bé volem que s'acabi la crisi, no és just el sofriment aquesta li produeix a milions de persones i que els fills de Veneçuela se segueixin anant del país en recerca d'oportunitats. Els que esperen una intervenció externa o un trencament final que destrueixi als que van governar estan veient només part del bosc. La venjança no enalteix. La sortida obliga a una negociació integral i realista.

Rescatar la república s'ho mereix i és per això el diàleg i la negociació és fonamental per evitar que el país entri en una espiral de violència o de conflicte civil. Ho hem dit en anteriors notes. No cal fer grans anàlisis politològics per concloure que quan les vàlvules d'escapament es tanquen, quan un sector vol predominar per la força, quan les institucions de l'Estat es parcialitzen i es converteixen en apèndixs de l'executiu, quan l'economia s'estanca, la pobresa creix i la democràcia deixa de funcionar, estem davant l'avantsala de la violència.

És per això que urgeix que Govern i oposició reprenguin els esforços de diàleg i negociació amb garantia internacional. El model Grupo Contadora va ser una gran experiència. Em va correspondre fer la primera tesi de postgrau sobre aquest grup i els seus ensenyaments i metodologia cal rescatar-los. Un acord des de fora amb actors internacionals mútuament acordats pot ser una sortida vàlida.

Els confrontats han de demostrar el seu interès en avançar en un acord. El país vol que els seus dirigents trobin els camins per recuperar la crisi econòmica que la submergeix en pobresa. En aquests temps, tots estem perdent, incloent els que es consideren victoriosos.

Insistim que seria una irresponsabilitat continuar forçant la barra i no negociar. El govern ha d'entendre que malgrat l'aparent poder de què disposa, la submissió d'institucions i el suport de la Força Armada, no és suficient per aturar una allau quan aquesta es produeixi. L'espiral repressiva i l'anihilament de l'adversari no garanteix la permanència en el poder.