Els altres avions des de Moscou

Illa de Granada.

Quan vaig arribar a l'illa de Granada a mitjans dels anys 80 i després de la invasió dels Estats Units tenia una gran curiositat de visitar l'abandonat aeroport de Pearls al nord de l'illa. Desatès després de la inauguració d'una de les millors pistes d'aterratge del Carib, la de Point Salines al nord de l'illa, construït pels cubans, conclòs pels americans i que irònicament avui porta el nom Maurice Bishop, el líder socialista assassinat per seus propis camarades per rivalitats ideològiques.

El meu interès en la visita era tenir l'oportunitat de veure dos avions abandonats, mostra de la presència cubana i soviètica en el marc de la guerra freda. Però, sorpresa, els avions en algun moment assenyalats per Ronald Reagan com a mostra de l'amenaça comunista per a l'hemisferi no eren mes que dues carcasses de dues inútils Antonov, un d'ells biplà amb un gegant motor en el seu fusellatge que peria d'altra banda una versió ampliada d'una Cessna 172 i que per res demostrava senyals de representar cap perill, que no fos per als astuts pilots i passatgers que s'atrevissin a volar aquests aparells en què només els capitans cubans gosaven solcar els cels del Carib.

El segon, igual de decebedor, un turboprop de dos motors usat per transportar els cubans que sense sou i esperances es van cremar l'esquena mentre construïen un aeroport que li va donar l'excusa als americans per confirmar que l'objectiu estratègic d'aquest aeroport era explicar amb una escala per a proveïment i transportar tropes cubanes a l'Àfrica o amenaçar la seguretat dels Estats Units amb un nova punta de llança per als soviètics a l'extrem sud del Carib, a menys de 80 milles de Veneçuela.

Per aquestes contrades i 30 anys després, ens arriba la visita no de cortesia sinó amenaçadora de dos avions russos just després de la visita de Maduro a Moscou. Intimiden la seva presència i ens recorden provocacions del passat, el seu propòsit no és altre que deixar un missatge de solidaritat i suport als que governen a Veneçuela. Així com es van equivocar a Granada, em fa l'efecte que aquesta vegada es tornen a equivocar des de Moscou.

Em sembla perillós obrir un expedient que té com a guió la superada guerra freda. No estem en els anys 80, Veneçuela no és Cuba, ni Rússia és la Unió Soviètica, a més la Rússia capitalista defensa els interès d'un govern socialista bastant lluny de la seva àrea d'influència. Per la resta, si bé aquesta visita sense dubte sol·licitada davant d'una suposada invasió dels Estats Units, pogués ser una resposta lògica a una regió d'influència, però en aquesta oportunitat, per contra, es pot convertir en una mala inversió dels russos a Amèrica Llatina. El missatge des de Moscou és pèssim i més que obrir sinergies, sens dubte, tanca oportunitats de negocis. Però com tot en política internacional, cal jutjar si al final del camí el que es creu que suma acaba és restant.