Nadal en temps de crisi

Les mancances i absències seran un signe real d'aquest Nadal a Veneçuela. En altres paraules, no hi ha esperit nadalenc. Aquesta alegria i entusiasme, a que ens acostumem en el passat, no tan llunyà, va donar pas a una mena de gran tristesa i desgana. Recórrer els carrers de Caracas i notar la falta de festivitat i alegria d'altres temps és evident. L'interior del país no és diferent. Hi ha una tensió col·lectiva que demostra frustració. En els mercats s'escolta el murmuri del lament i la queixa pels preus. Els que encara arriben a comprar alguna cosa tenen sensació d'abús, ja no s'entenen els costos dels productes, molts estan dolaritzats i la inflació és sobre el bolívar i també sobre la moneda dura. Les lleis de l'economia no existeixen. Cercar una caixa CLAP, una cistella del govern, un regal, una caixa de menjar de l'exterior que envia algun fill o familiar és un recurs que li queda als honestos. Els salaris i jubilacions dels empleats públics són una trampa que ningú a l'exterior es creu. Quant guanya la gent, quant necessiten per subsistir, sens dubte, moltíssim més del que reben. Un senyor comprava uns paquets de paper higiènic i ens deia aquí aquesta la meva jubilació d'un mes, després de treballar 30 anys a PDVSA.

Sumat a tota aquesta dissort està la pitjor. La solitud, la desesperança, l'absència dels fills, dels familiars i amics que han emigrat. Trist els que es van anar, tristos els que es queden. Silenci que atordeix a aquest Nadal. Algunes autopistes i avingudes il·luminades. Apartaments i cases en rebel·lia amb les seves llums nadalenques com a senyal més que d'alegria, és de rebel·lia. No es rendeixen ni es lliuren. En fi, aquest Nadal no s'assemblen a les que ens van brindar els nostres pares, ni a les que li vam donar als nostres fills, són un paisatge diferent, però com en els mals temps, queda l'esperança, la fe i el desig per millors anys. Per la resta, els meus millors desig als nostres amables lectors en aquest Nadal.