Torra: any nou, camisa vella

Va aprofitar NH president Torra la festivitat de Nadal per acostar-se al cementiri de Montjuïc a homenatjar Macià en l'aniversari de la mort del líder d'ERC -colpista per partida doble: primer a la Monarquia i després a la República- i llançar des d'allà un nou desaire al Cap de l'Estat i diverses exigències desaforades al president del Govern. Al desig expressat per Felip VI en el seu discurs de la nit de Nadal de buscar l'enteniment i promoure la convivència a Catalunya, Torra li va respondre que no existeix tal problema sinó de falta de democràcia i justícia a Espanya. Va aprofitar també l'ocasió per marcar-li el pas a Sánchez, airejant tres de les vint-i-una exigències incloses en el document que li va lliurar en la reunió mantinguda a Barcelona el passat 21 de desembre: 'desfranquització' d'Espanya i aïllament del 'feixisme' i la 'ultradreta'; regeneració democràtica i ètica de la política; i creació una comissió internacional de mediació entre els dos governs per exercir el dret d'autodeterminació.

GOVERNS DESLLEIALS, SOCIETAT TRENCADA

Qualsevol ciutadà atent a l'esdevenir de la vida pública coneix el que pel que sembla el president Torra ignora: que Espanya és una democràcia des de fa 40 anys, perfectament homologable amb qualsevol altra, i Catalunya és avui una societat fracturada on la cordialitat i el respecte al proïsme brillen per la seva absència. Pel que fa als orígens i desenvolupament de la fractura política i social, el seu inici pot datar-el 14 de setembre de 2009, quan els governs de Montilla i Zapatero van permetre celebrar a Arenys de Munt la primera consulta per la independència; un dels moments àlgids del procés de confrontació va ser la primera consulta il·legal organitzada pel govern de Mas (mentre Rajoy mirava cap a un altre costat) el 9 de novembre de 2014; i les tensions van adquirir tints d'enfrontament obert després de l'elecció de Forcadell com a presidenta del Parlament el 26 d'octubre de 2015 i la investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat el 12 de gener del 2016.

Perquè només com a fracturada pot qualificar una societat on expressar els teus legítims punts de vista pot ocasionar que els teus companys de classe o feina, o fins i tot els teus veïns, et titllin immediatament de 'provocador', sinó de 'feixista'; on les associacions i els grups organitzats que promouen obertament la secessió de Catalunya reben suport moral, cobertura mediàtica i fins subvencions dels representants de l'Estat a Catalunya: el govern de la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments; on aquestes institucions d'autogovern i altres organismes públics (col·legis, instituts, centres sanitaris, Universitats, orfeons i cors, organitzacions sindicals, etc.), en lloc de mantenir la deguda neutralitat ideològica, adopten sense cap pudor posicions partidistes que només representen a una part dels ciutadans que contribuïm a sostenir-les; on representants legítimament elegits a les urnes reben amenaces i necessiten protecció per a desenvolupar amb normalitat la seva activitat política; on les seus dels partits estigmatitzats com 'feixistes', o simplement de 'dretes' pels dirigents secessionistes són vandalitzats impunement per hordes 'republicanes'; on jutges i fiscals (i de vegades les seves famílies) són fustigats i pressionats fins al punt de veure obligats a sol·licitar el trasllat a altres Comunitats; on més de 5.000 societats han decidit traslladar les seves seus fora de Catalunya per causa de la inestabilitat política; i, en fi, un paradís democràtic on les associacions secessionistes confeccionen fitxers d'empreses desafectes al règim.

Si algú vol una prova de la fallida de la convivència a Catalunya, només ha de tornar la vista a la violència, soterrada i desenfrenada, viscuda el passat 21 de desembre, amb motiu de la celebració del Consell de Ministres a Barcelona.

Comencem per reconèixer que els portaveus dels partits al capdavant del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, van qualificar de provocació la iniciativa de Sánchez. Continuem sospesant que per captar la instantània de Sánchez amb els seus Ministres esforçant-se per aparentar normalitat, va requerir desplegar a 9.000 policies i va deixar desenes de ferits i detinguts. I per acabar de valorar la gravetat de la situació, convé tenir present que els ciutadans normals, els jutges i els fiscals, els diputats i els regidors dels partits constitucionalistes, a diferència de Sánchez i els seus Ministres, van cada dia a la seva feina sense cap protecció.

TOTS A WATERLOO

La estrambòtica exigència de Torra de crear una comissió internacional de mediació per acordar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, bé podria prendre en aquestes dates com una pueril innocentada, de no ser perquè Pedro està en actitud de prometre-ho tot amb tal d'assegurar-se uns mesos més a la Moncloa, i perquè Torra acaba de convocar en el seu discurs de cap d'any a les seves hosts a "rebel·lar-se davant la injustícia i fer caure els murs de l'opressió". Monòleg potser, Sr. Sánchez, però monòleg que augura un 2019 no menys conflictiu que 2018 i 2017, i trasllada a  l'opinió pública de tot el món acusacions gravíssimes que mereixerien una resposta contundent del Govern d'Espanya. Està vostè en condicions de fer-ho?

Perquè resulta vital reforçar la credibilitat del nostre Estat de Dret a pocs dies de l'inici del judici que s'asseurà a la banqueta a polítics i activistes acusats d'encoratjar, organitzar i executar coordinadament actes que el seu objectiu declarat era suspendre la Constitució i l'Estatut, destituir el Rei de les seves facultats i declarar la independència d'una part del territori nacional. No hi ha cap raó per sentir-se acomplexat o incòmode i el Govern d'Espanya hauria d'aprofitar aquesta ocasió per explicar a Barcelona, Ponferrada, Berlín, Washington i Pequín, les raons per les quals aquests ciutadans estan empresonats o pròfugs i van a ser jutjats amb totes garanties. Fins i tot concedint que "van complir amb el que [alguns] demanàvem", això ni els converteix en "innocents", com afirma Torra, ni els eximeix de respondre dels seus presumptes delictes.

Resulta patètic que mentre el president i els consellers de la Generalitat dediquen la major part del seu temps i ingents recursos a desacreditar a l'Estat, difonent a través dels mitjans locals, nacionals i internacionals l'espècie que a Espanya hi ha polítics i activistes innocents empresonats o exiliats, Sánchez s'avingui a reunir-se amb Torra i a posar en marxa comissions bilaterals amb els ordinaris (Aragonés i Artadi) dels colpistes (Junqueras i Puigdemont), per facilitar-los recursos en condicions encara més avantatjoses i fins cedir-los noves competències, quan l'apropiat hauria estat recordar-los els seus límits competencials, acordar mesures amb altres partits constitucionalistes per impedir noves intents colpistes, i, en fi, extremar el control de la despesa de la Generalitat per evitar que es destinin recursos a àmbits aliens a les seves competències, i puguin fins i tot arribar als butxaques dels pròfugs 'exiliats' (i els seus advocats) a Waterloo, Suïssa i Escòcia. Sánchez va quedar ostatge dels colpistes a alçar-se a la Moncloa amb els seus vots i ells estan aprofitant la seva debilitat per volar de nou.