Els secessionistes estan molt crescuts

Els resultats de les eleccions generals a Catalunya han atorgat a ERC 15 diputats, les restes del naufragi de la altre temps totpoderosa Convergència ha aconseguit 7 escons i el Front Republicà s'ha quedat sense representació al Congrés. ERC, la formació que dirigeix Junqueras amb mà ferma cap a la independència, ha obtingut més vots i escons dels que mai van somiar tenir quan el PSC i Iceta els van treure el 2003 de la indigència intel·lectual i moral en què sobrevivien des de l'inici de la democràcia , convertint a Carod-Rovira a vicepresident de la Generalitat, lliurant a Benach la presidència del Parlament a Bargalló la conselleria d'educació. A més, els va proposar com a objectiu de legislatura redactar un projecte de reforma de l'Estatut obertament confederal que va ser aprovat al setembre de 2005 i pretenia convertir la Generalitat de Catalunya en un Estat independent de facto, amb una hisenda i un sistema judicial independents.

Algun observador atent pot objectar que la conselleria d'Educació la va ocupar a partir de 2006 el germaníssim del president Maragall, però n'hi ha prou amb constatar la fermesa amb què Ernest va impedir l'aplicació de la quarta hora en castellà en els cicles d'ensenyament primari, quan la ingènua ministra Cabrera va aprovar els decrets d'ensenyaments mínims, i la seva incorporació a les files de la rufianesca Esquerra per comprendre que la diferència entre republicans i nacional-socialistes era merament tàctica. Per si algú hi algun dubte respecte al caràcter nefast dels governs tripartits presidits per Maragall i Montilla -tant munta munta tant-, vull recordar que va ser llavors quan la Generalitat va començar a multar les empreses per no retolar en català, va promoure i va finançar la primera gran manifestació contra una institució de l'Estat (Tribunal Constitucional), i es van iniciar onades de consultes per la independència en municipis catalans, governats en alguns casos, pel PSC.

La celebració de la consulta il·legal l'1-O va constituir un fracàs estrepitós de l'Estat democràtic i l'aplicació in extremis pel govern de Rajoy de l'article 155, després que el Parlament de Catalunya aprovés el 27-O la resolució que declarava constituïda la república independent a Catalunya, van mostrar la debilitat d'un Estat que es va limitar a destituir el govern colpista i a convocar immediatament eleccions autonòmiques, però que va deixar intacta l'arquitectura que sustentava el procés insurreccional. Després de les eleccions autonòmiques de desembre de 2017, la Generalitat va tornar a estar en mans de tres colpistes, Torra i Aragonés en el govern i Torrent al Parlament, que continuen administrant un pressupost del sector públic de l'ordre de 38.000 milions. L'aparell administratiu-mediàtic-associatiu impulsat i finançat des del govern i els Ajuntaments de la Generalitat (AMI i ANC) segueix intacte i els principals mitjans de comunicació públics i subvencionats continuen amb les seves campanyes de propaganda i adoctrinament, com si res hagués passat. Per la seva banda, l'ANC i Òmnium Cultural i algunes organitzacions sindicals (USTEC i CSC-Intersindical) continuen segueixen promovent obertament la república amb igual o més empenta que abans de aplicar-se l'article 155.

La conclusió és evident: l'empresonament de Junqueras i la fugida vergonyosa de Puigdemont a Brussel·les han resultat fins i tot contraproduents des d'un punt de vista polític.

Durant la campanya electoral, vam poder veure els hordes independentistes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) rebentar la carpa de l'associació S'ha acabat i assetjar violentament a Álvarez de Toledo, la candidata constitucionalista del PP a Barcelona, per impedir-li celebrar un acte de campanya dins del recinte universitari. El mateix 28-A, Álvarez de Toledo va ser assetjada en aquesta ocasió pels 'apretadors' de Torra a la porta del seu col·legi electoral, davant la passivitat d'una Mossa d'Esquadra. Pel que m'expliquen els meus fills, alguns professors en la seva Institut han aprofitat les classes, fins i tot de matèries científiques, per injuriar a l'Estat i fer al·legats a favor de la república. Cap docent ha estat sancionat per promoure la república a classe, com a Francisco Oya, professor d'Història a l'Institut Joan Boscà de Barcelona i reconegut constitucionalista, ha estat suspès de feina i sou durant 10 mesos, amb ridícules excuses.

Després dels bons resultats aconseguits pels partits secessionistes a les eleccions generals, l'ofensiva ha cobrat nous ímpetus per terra, mar i aire. Els empleats de la UAB vam rebre fa uns dies un correu de CSC-Intersindical, una pretesa organització sindical la secretaria general ocupa el terrorista Carles Sastre, convicte per l'assassinat de l'empresari Josep Maria Boltó al qual va adossar una bomba al pit. En la missiva s'anuncia "l'obertura d'una secció a la UAB" i la seva intenció de concórrer a les eleccions sindicals el 20 de juny "per defensar els drets de les treballadores i els treballadors des d'una perspectiva obertament republicana i sense cap llaç amb sindicats d'àmbit estatal ". La seva implantació a la UAB, constitueix un risc afegit al que ja suposa per als constitucionalistes la violència que desenvolupes amb total impunitat el sindicat d'estudiants "dels països catalans".

Paluzie, l'esbojarrada lideresa de l'ANC, reclamava al president Torra el compromís de declarar unilateralment la independència pel que fa al secessionisme superi el llindar del 50% dels vots. I la seva organització ha iniciat una campanya el propòsit és controlar les Cambres de Comerç per promoure la independència des d'elles. El Papa Bergoglio acaba de nomenar arquebisbe de Tarragona a un capellà separatista que presumia d'haver col·locat la bandera estelada al campanar de Jaffre, el poble on residia Boadella, "perquè el poble la va demanar". I un últim apunt cridaner per la seva poca vergonya carrinclona: Torrent, president del Parlament, urgia Sánchez a reunir-se amb Junqueras a la presó de Soto del Real per negociar la seva investidura.

El que s'ha dit: els secessionistes van molt crescuts aquests dies emparats per 'seus' consellers, 'seus' associacions i 'seus' sindicats, en tant que els constitucionalistes residents a Catalunya ens sentim cada dia més abandonats per un Estat entestat a mirar a un altre costat i no posar límit a una insurrecció de caire cada dia més repressiu i totalitari. Han mudat les seves seus socials les principals empreses catalanes i aviat tocarà fer-ho a les persones objecte d'exclusió i persecució. Déu ens lliure de Sánchez, dels seus fiscals i advocats de l'Estat, i també de Bergoglio i 'seus' arquebisbes. Sort que encara ens queda la protecció dels jutges i de la Junta Electoral Central per posar límits a tant despropòsit.