L'ANC promou consells locals de la 'república'

A la reunió del secretariat de l'ANC celebrada a Sant Boi de Llobregat el 12 de gener, l'organització secessionista adoptar l'acord d'impulsar la creació de "consells locals de la 'república' catalana" (l'ANC escriu república en majúscula i sense cometes) que complementa altres dues campanyes de l'ANC ja en marxa. La primera campanya es centra en mantenir vives les protestes al carrer, al llarg i ample de Catalunya però també a l'estranger, almenys mentre se celebri l'imminent judici contra els líders que van promoure i van finançar el cop d'Estat que va culminar amb la constitució de la 'república' el 27 d'octubre de 2017 (27-O). En els últims dies, hem vist a alguns dirigents de l'ANC portant fotografies dels presos a les portes del centre penitenciari de Lledoners amb més aviat escàs seguiment de públic, tot i les desenes de milers de socis amb que suposadament compta l'Assemblea.

La segona campanya, llançada el novembre passat, té com a objectiu establir un "registre de proveïdors estratègics ', amb la finalitat de senyalitzar als consumidors' republicans 'les entitats financeres i empreses no financeres alineades amb el procés insurreccional i promocionar les seves vendes enfront de seus competidors a Catalunya: 'consum estratègic' és el pervers eufemisme utilitzat tant per la presidenta Palazui com pel secretari Fernández, a qui l'ANC ha encarregat impulsar aquesta campanya sectària i odiós, contrària a la unitat de mercat. No, no s'equivoquen, es tracta del mateix dirigent de la CUP que va amenaçar Rato amb la seva sandàlia voladora i es va mostrar sol·lícit adulador amb el capo més gran de les xarxes d'extorsió a Catalunya: Jordi Pujol.

Per dir-ho en dues paraules, l'objectiu de la campanya és penjar llacets grocs a les empreses col·laboradores amb els colpistes perquè els bons 'republicans' els comprin els seus productes.

La nova campanya per implantar els 'consells locals de la república catalana' va un pas més enllà, parlant en termes estrictament insurreccionals. Desencantats davant la parsimònia dels líders dels partits 'republicans' al capdavant de les institucions de la Generalitat (Govern, Parlament, Diputacions i Ajuntaments), els dirigents de l'ANC apel·len directament als ciutadans i pretenen 'empoderar', això és, enquadrar-los en 'comitès locals' amb un doble objectiu: exercir el control efectiu en la seva circumscripció i vigilar els moviments dels 'botiflers' reticents a fer efectiu el ' mandat ' de l'1-O. Admeten que la 'república' és encara virtual, però confien en fer-real posant en mans dels 'consells' les regnes del procés: una imitació burgès dels 'sindicats de barri' i els 'comitès de defensa' de la CNT en els anys 30.

En efecte, a més de servir de punt de trobada per a canalitzar les iniciatives locals a favor de la 'república', l'ANC assigna a aquestes congregacions de fidels 'republicans' altres deu missions: implementar l'e-república; fomentar la participació en el 'fòrum cívic i social' que definirà les línies mestres de la 'república'; fomentar el voluntariat de proximitat; contribuir a la 'caixa de solidaritat' (al marge de l'agència tributària catalana); proporcionar recursos de temps i diners a les entitats locals; fomentar el 'consum estratègic'; fomentar la recuperació de la memòria històrica local; establir una xarxa antirepressiva de proximitat; i desenvolupar projectes propis. Com els manaments, les 10 consignes de ranci sabor totalitari poden resumir en dos: desenvolupar la 'república' ignorant l'ordenament constitucional i ficar la por al cos als veïns reticents a seguir els seus dictats.

Com va passar fa uns anys amb les primeres 'consultes per la independència', alguns deixaran anar una sonora riallada en conèixer aquesta esbojarrada iniciativa de l'ANC.

En els últims cinc anys, hem pogut constatar les conseqüències polítiques, socials i econòmiques d'aquelles rialles: inestabilitat política i dues consultes patrocinades per la Generalitat en tres anys (9-N el 2014 i 1-O a 2017) que van posar en ridícul a estat i als seus serveis d'intel·ligència; una profunda fractura social que ha convertit la convivència en un infern fins i tot en els centres escolars; i l'alentiment del creixement econòmic i el trasllat de la seu de més de 5.000 societats fora de Catalunya. Quan els governants de l'Estat no es prenen seriosament la seva responsabilitat de mantenir l'ordre constitucional i miren cap a un altre costat quan la Generalitat legisla sobre matèries alienes a les seves competències i el seu president no acata les sentències, la bola continua rodant pendent avall, engrossint i arrossegant tot el que troba al seu pas.

L'Estat espanyol, com a comunitat de ciutadans lliures, iguals i solidaris, no sobreviurà si no adopta aviat mesures contundents per posar límit a l'activitat d'associacions que com l'ANC (encara que no és l'única) ignoren l'ordenament constitucional i el transgredeixen contínuament amb gairebé total impunitat. Com que no hi ha cap dubte que el propòsit d'aquesta associació és derogar o suspendre la Constitució, despullar al Rei de les seves facultats i proclamar la independència en una part (Catalunya) del territori nacional, l'ANC incorre en almenys tres supòsits del delicte rebel·lió previstos en l'article 472 Codi Penal. Falta, se m'advertirà, que l'alçament sigui violent, a més de públic, i segur que alguns juristes, com el professor Pérez Royo, sostindran de posar en marxa consells locals "per crear una estructura civil no autonòmica sobre la qual assentar les bases del nou estat" no és violència, tot i que els que ho fan violenten la llei. En tot cas, el meu suggeriment als partits constitucionalistes seria eliminar el terme violència de l'esmentat article per evitar l'actual ambigüitat. D'alguna cosa no tinc cap dubte: mentre associacions, com l'ANC (encara que no és l'única), puguin desenvolupar amb impunitat gairebé completa les seves activitats encaminades, no a reformar l'ordre constitucional sinó a destruir-lo, resultarà molt complicat aturar la bola dels 'comitès locals de defensa' un cop aquesta comenci a rodar.