Què és ser emigrant?

Parlem de l'emigrant i els qualifiquem amb certa lleugeresa. Els que es van anar, els que van arribar d'altres parts, els que van deixar enrere el seu país. Els que van fugir i es van anar corrent. Els que treuen treballs, els desadaptats, els apàtrides i els que abandonen a les seves famílies, els que es van deixar derrotar i els que no van tenir capacitat per lluitar pel que els arrabassen, entre tantes altres excepcions que tanca xenofòbia o poca sensibilitat per l'altre . És clar que hi ha un termini mes formal internacionalment reconegut. En fi, són tantes visions com vulguis escoltar. Només en aquests dies vam quedar sorprès en sentir d'un candidat a alcalde al Perú que proposava en la seva campanya electoral una política de tolerància zero cap als veneçolans o el programa de "contra la por" als veneçolans a Bogotà.

La veritat és que en carn pròpia hem après a viure el que molts dels nostres pares i avantpassats van sentir com emigrants.

Hem vist els nostres fills, als fills dels nostres amics partir. Aquest Nadal i el principi de l'any ens van permetre ser testimonis de l'alegria de l'arribada de milers de veneçolans que tornaven al país al retrobament amb els seus familiars. També el dolor posterior amb la nova partida. El fins després, l'abraçada, el plor, retorn quan pugui i sempre és la mirada de pares vells i els avis amb la tristesa a la cara si podran de nou tornar a veure els seus més estimats.

Vaig descobrir en aquests dies una influenciadora de les xarxes d'origen Hindú, Rupi Kaur, poeta i sensible, milers de seguidors i acompanya les seves fotos amb curts textos molt significatius, se signa a més com immigrant. Escriu un poema que m'atreveixo a traduir en què s'expressa així: "No tenen ni idea del que significa / perdre la teva llar sota el risc de / mai trobar la teva llar altra vegada / tenir tota la teva vida / dividida entre dues nacions / i convertir-se en el pont entre dos països". Dura realitat del que se'n va. Colpeja tots els fonaments. Els seus propis, els de la seva família i els del seu país. Els uns, s'adapten, altres mai ho fan. Altres comencen un camí sense estar segurs a on volen arribar. Aposten al fet que els ens quedem els ajudin i no desdibuixem els bons records del país que van deixar enrere.