És Joan Pinyol un testimoni fiable per la Fiscalia Anticorrupció?

S'ha publicat, aquest divendres a LA VANGUARDIA un article signat pel seu especialista en Tribunals, Santiago Tarín , que el passat 8 de novembre, l'exgerent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Joan Pinyol, va comparèixer davant la Fiscalia Anticorrupció i declarar que va mantenir contactes amb Germà Gordó al voltant de la licitació de l'ATLL, mentre aquest era secretari de la Generalitat el 2012.

Ha trigat 6 anys a acudir a Anticorrupció, Pinyol, per afirmar que l'ex conseller de la Generalitat, Gordó, va fer una afirmació de part mentre tenia lloc l'esmentat concurs de l'ATLL, cosa que resulta "curiós" si es repassa la trajectòria del protagonista de la notícia.

Joan Pinyol és a qui se li atribueix l'autoria del redactat del plec de condicions del concurs pel qual es va privatitzar l'ATLL i que finalment va caure en mans d'Acciona i va desencadenar l'anomenada "guerra de l'aigua" en els tribunals, que han acabat donant la raó a AGBAR.

El número dos de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), durant el concurs de l'ATLL, Pinyol, va passar després a l'INCASOL abans d'incorporar-se al departament de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com a director.

És curiós que qui va estar en l'epicentre de la privatització de l'ATLL posteriorment al incorporar-se a l'AMB li sembli bé que l'AMB, al costat del Consorci Besòs Tordera i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) interposi un recurs contenciós administratiu contra el acord de la propia ACA que va decidir incrementar la tarifa de l'aigua en alta subministrada per l'ATLL que gestionava en aquells moments ACCIONA. És ressenyable tal cosa, perquè l'AMB estava representada al Consell de l'ATLL que va prendre aquesta decisió per Eloi Badia Vicepresident de l'AMB de l'Àrea de Medi Ambient i el mateix Joan Pinyol. Eloia Badia en ser preguntat en el seu dia per Catalunyapress per la posició de Joan Pinyol, i si no resultava contradictori que un dels autors del concurs es manifestés en contra de la posició de l'ACA, va contestar que "Pinyol estava d'acord amb la decisió que s'ha pres i no crec que sigui contradictori perquè una cosa no té a veure amb l'altra".

Cal recordar ara que ja llavors va resultar tota una sorpresa per als partits de l'oposició el nomenament de Joan Pinyol a l'AMB, perquè ningú va entendre com l'alcaldessa, Ada Colau i Eloi Badia l'havien "fitxat" havent participat des de l'ACA en la privatització i adjudicació de l'ATLL a ACCIONA.

Fonts del sector de l'aigua van venir advertint, des del principi, que certes clàusules del plec de condicions del concurs de privatització de l'aigua, queien en moltes contradiccions, tot i haver estat redactades mentre era gerent, Joan Pinyol, ara en l'AMB, arribant a suposar que presumptament van ser "fetes a mida".

Gràcies a aquestes clàusules l'ACA va poder aprovar, amb 10 vots a favor i 7 en contra, una nova tarifa de la xarxa d'abastament en alta de l'ATLL per a l'any 2018 que va suposar una pujada del 11,88% del cànon, per "ajustar la retribució financera als actuals tipus del mercat "que en aquell moment estaven fixats en un altíssim 21%.

Joan Pinyol, per no rebre els retrets dels membres del Consell de la Xarxa de l'ATLL, que es van mostrar en contra de les mesures de pujada propostes, sembla ser que no va assistir a la mateixa. En una clara actitud que la cosa sí que tenia a veure amb ell però ell desapareixia del mapa. Una resposta de fugida davant els problemes, tan primitiva en l'ésser humà.

És interessant recordar que la relació de Joan Pinyol i Eloi Badia es remunta a l'època en què Pinyol era gerent de l'ACA, i ja llavors se sabia, que estava proper a l'òrbita del sector negocis de l'antiga CDC.

Va ser en la seva etapa com a consultor "free lance" que va iniciar el seu contacte amb CDC de la mà del llavors alcalde de l'Ametlla del Vallès, Albert Palay, com a consultor d'aquest consistori barceloní i molt proper a ell. Palay posteriorment va aparèixer en el sumari del Cas Palau per presumptament cobrar un sou mensual per requalificar uns terrenys de Fèlix Millet, "Els Avellaners de can Plandolit". Mitjançant aquesta requalificació urbanística es pretenia la construcció de 55 xalets. Millet durant la instrucció del cas Palau va arribar a reconèixer que havia finançat la campanya per a la reelecció de Palay en 2003.

Posteriorment Pinyol va recalar a l'Ajuntament de Cervelló com a interventor sent alcalde el convergent Josep Lluís Morant (CiU). Pinyol es va salvar pels pèls d'un altre escàndol urbanístic també de requalificació i reparcel·lació d'uns terrenys que va beneficiar als propietaris de l'empresa Ferms i Formigons SA. Pinyol es va desvincular d'aquesta operació urbanística perquè es va aprovar per silenci administratiu i amb l'oposició del Ple dos anys abans que ell arribés a Cervelló. Però Pinyol no va arribar només a Cervelló perquè ho va fer en companyia de l'arquitecte, Manuel Somoza, considerada persona de confiança de l'òrbita de CDC i que està imputat en el cas Mercuri, que afecta a l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos.

D'aquí va ser fitxat pel Grup Agbar Sorea per a la seva delegació a Sant Cugat del Vallès on coneix al llavors alcalde de CDC, Lluís Recoder, i trama amistat amb un altre gran executiu del grup Leonard Carcolé.

Al mateix temps en què Joan Pinyol és gerent de l'ACA, Lluís Recorder esdevé Conseller de Territori del primer govern d'Artur Mas i nomena al seu torn a Leonard Carcolé com a director general de l'ATLL. És en aquesta etapa on l'ACA, ha d'assumir unes pèrdues de 1.400 milions de euros, on també coneix a Eloi Badia. Pinyol, Recorder i Carcolé van participar activament en la privatització de l'ATLL l'únic objectiu era aconseguir recursos econòmics que s'esbaldiran la milionària deute de l'ACA. La primera víctima de la "guerra de l'aigua" va ser Recoder que ja no va repetir en el càrrec i Carcolé va dimitir poc després.

Després de sortir de l'ACA, Pinyol va salvar els mobles en ser contractat en el Incasòl pel seu llavors director Damià Calvet, qui fos secretari de Territori i Mobilitat amb Recorder com "conseller". Calvet compaginava aquestes responsabilitats amb la de Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que tenia com a alcaldessa a Mercè Conesa, successora de Recorder.

Com poden entendre els nostres lectors, tot s'entrellaça i teixeix en una teranyina de relacions, que com a mínim, fa dubtar sobre les intencions de Joan Pinyol en les seves declaracions davant la Fiscalia Anticorrupció. De l'Incasol va ser cridat per Barcelona en Comú com a soldat en la batalla per la "municipalització de l'aigua", ell que abans va estar en el "bàndol de la privatització".

Pinyol és doncs un consumat actor polític l'especialitat és emmascarar-se del que faci falta per tal de beneficiar-se professionalment d'aquesta transmutació. Se suposa que a la Fiscalia Anticorrupció no se li ha escapat aquest "petit detall" i s'ha preguntat una cosa tan senzilla com en la política i els negocis ¿val tot?