​¡Cuate, aquí hay tomate!

Avui em passejo per la T2 a la recerca de les aventures dels dirigents del PSC, que van i vénen a Madrid amb un desconegut 'frene-sí  és sí' a la recerca del pacte i, sobretot, del poder de la intriga, en unes primàries a les quals ningú sap qui guanyarà, llevat dels comandaments de l'antic carrer Nicaragua, que a hores d'ara ja sospiten com van a repartir la seva anunciada imparcialitat entre els candidats; perquè ara el que toca és portar-se bé amb el PSOE, encara que les velles amistats es trenquin i el "no és no" encara ressona a les orelles dels votants. Com sempre, l'únic que no s'assabenta és el pobre Ballart, l'alcalde de Terrassa, a qui els seus compis han deixat fora de qualsevol dels bàndols en litigi i encara més, del de qui guanyarà en aquesta terra d'independentistes confessos i federalistes timorats.

I mentre espero al Miquel Iceta i els seus, em dono una volta per anar a llocs que em són molt estimats en els quals agafar-me una copa, mentre el meu senyoret reclama tot encès una maleta que els de Vueling li han enviat, crec, que a Itàlia encara que ell l'hagi embarcat a la Corunya amb destinació a Barcelona. Em relaxo davant de la copa del malt de dotze anys i escolto, perquè en aquests llocs fins a les parets parlen.

Prop de mi, uns coneguts ratolins sindicalistes del gremi de la restauració, parlen acaloradament. Com si no passés res, poso l'orella perquè com diu el vell anunci de la ràdio, ¡cuate, aquí hay tomate! i pel que puc escoltar, aquests sindi van una mica escaldats perquè Aena ha tret un nou concurs de restauració que bàsicament va a incrementar l'oferta de tapes a l'Aeroport amb un nombre més gran de locals que donarien lloc a nous llocs de treball. Bufa això m'interessa! Em dic a mi mateix, i canvi de posició posant més a prop l'altra orella. La inversió, segons les mateixes paraules dels meus amics, rodaria els 30 milions d'euros, la qual cosa vol dir, ni més ni menys que s'incrementa el nombre de locals, passant de 42 a 50, i també la superfície en uns 2.000 metres quadrats més de zona de restauració.

Davant d'aquest atemptat contra el seu benestar sindical, ja que els treballadors més ben pagats són els seus presumptes clients han decidit fer una vaga, i plantar cara a la patronal aeroportuària, sabedors que el trastorn que li causa als passatgers juga sempre a favor seu. Aquí el que realment importa és que els passatgers es dispersin pels nous garitos i no els sous de la majoria dels que ja estan treballant i, sobretot, el dels molts més que ho van a fer en la nova superfície. Tampoc tenen importància els gustos gastronòmics dels viatgers: hi ha el que hi ha, i si no us agrada venir al meu local, et menges el càtering de l'avió. Per si fos poc, els que protesten davant dels meus delicats bigotis, saben de sobres que no hi haurà acomiadaments, ja que els llocs de treball se subroguen i que als que canviïn de patró se li sumaran altres companys que trobaran per fi treball.

Acabo la copa i em quedo amb la cobla, que ara està molt de moda escoltar la Pantoja, i torno a la consigna de la sucursal dels pares del Brexit, per comprovar si el meu inafortunada barana ha aconseguit recuperar la maleta perduda. Ho trobo enfurismat i a punt d'arribar a les mans, davant la qual cosa, i per si la vaga comença ja, m'acosto a un basc que hi ha a prop i em perdo entre l'aroma dels seus pinxos a la recerca del benestar perdut.

I pensar que en aquest país hi ha gent que vol muntar una vaga perquè obren nous i deliciosos llocs per al plaer personal .......!

Miauuuuuuu .....!