L'Estil Ballart (3): Isidoro a la ciutat de les furgonetes

Camino buscant com boig, igual que molta gent en aquesta ciutat, les furgonetes que escampen mobles per Terrassa. Ja saben que he decidit instal·lar-me aquí una temporada i, francament, em vindria molt bé que aquestes declaracions de l'alcalde Ballart fill fossin certes, i no una paranoia, perquè podria moblar gratis l'apartament on m'he instal·lat.

La veritat és que porto recorreguts centenars de carrers i totes les furgonetes que trobo o són de rehabilitacions d'habitatges o de repartiment de menjar. Així que començo a pensar que a veure si això serà una campanya publicitària encoberta d'algun centre comercial que s'està instal·lant a la ciutat. Campanya a la qual s'ha adherit Ballart fill perquè li agraden molt les inauguracions d'aquest calibre.

Encara que crec que això va d'un altre rotllo, perquè ja m'he fet amic de gats vermells que em van explicar, mentre ens cruspíem diverses llaunes de cloïsses i un bon Albariño, com les gasta aquest home que intenta exercir d'alcalde perquè així li va dibuixar el futur el seu pare, amb la gent del seu partit. Saben que la ciutat està en mans d'una persona que ha buidat de significat les paraules lleialtat i valentia. No tan sols per tot el que les fa servir per si algú el creu fora del seu cercle d'acòlits, sinó també pel molt que ho demostra actuant de forma contrària al que signifiquen.

Com pot parlar algú de lleialtat si no la té ni amb la gent del seu partit? Una gent que ha d'assabentar-se per la premsa que ell està en converses per negociar un acord de govern amb partits de l'oposició. I ara llegeix, en la recent entrevista de la paranoia, que està valorant que s'ajuntin al ball l'oposició d'esquerres però sense ell trencar amb la dreta. Tot aquest anar i venir de negociacions i converses sense una assemblea de per mig perquè les bases puguin opinar o, com a mínim, saber quin és el full de ruta del seu partit.

Els greuges als quals s'ha sotmès a les bases socialistes formen part de la seva trajectòria per arribar a l'alcaldia. Ser Primer Secretari de la seva agrupació ho va aconseguir gràcies a una papereta on l'única possibilitat de vot era el "dono el meu suport a la següent candidatura". La possibilitat del no, de l'abstenció o de votar a una altra candidatura no formava part del joc. I encara que va haver qui va decidir fer que el seu vot fos nul, al miraculós recompte no hi va haver cap vot nul.

I transcorreguts uns mesos, en una assemblea extraordinària, va sotmetre a les bases del PSC a una altra "imposició democràtica". Aquesta vegada, era la seva elecció com a candidat a l'alcaldia per substituir Pere Navarro. La posada en escena va venir a demostrar el significat que per a ell té la paraula valentia. El seu fidel vassall Xavi Cardona anuncia a l'assemblea que l'executiva ha decidit presentar a Jordi Ballart com a candidat a l'alcaldia.

I quan tothom esperava poder opinar i votar, s'aixequen grups de joves, hàbilment distribuïts en diferents punts de l'assemblea, i comencen a aplaudir llarga i ostentosament. El final, ja ho imaginen, és que la presidència de l'assemblea considera que ell serà el candidat perquè ha estat escollit per aclamació. Després van venir les següents eleccions on la bona gent del PSC van haver de votar una llista on la gent del seu partit brillava per la seva absència fins al lloc set!

I més tard, van assistir a la farsa d'unes "lleials promeses" de deixar la primera secretaria en ser alcalde. Sembla que no ha trobat temps, entre tanta inauguració de perruqueries i perfumeries, per fer-ho. Porta des d'abril de 2012 ostentant aquesta secretaria que va prometre deixar en ser alcalde. És més, mentre els seus antecessors van deixar el càrrec sense tanta xerrameca, Ballart fill és el que més temps porta acumulant els dos càrrecs sense importar-li el que opini la poca gent que encara no ha fugit de l'agrupació de la seva ciutat.

Una ciutat que es degrada a marxes forçades i de la qual els seguiré explicant els secrets d'aquest desgovern provocat, això sí, per furgonetes i altres ens que arriben a Terrassa per contribuir a aquest contuberni contra la seva persona. És clar que ja m'han advertit les meves amigues les cues que el meu cap té tots els números per ser el següent en la llista de periodistes que rebi les trucades i mostres de cabrejos que un dels seus lleials reparteix per les redaccions dels mitjans.

Però d'això els parlaré en el proper article, perquè la cosa és més sucosa que un lacón amb grelos.

A més, he de seguir buscant les furgonetes per assegurar-me que la ciutat té d'alcalde algú que diu no estar paranoic...

O sigui que, Bones Festes i Miauuuuuuu!