La multa a la furgoneta del Cap

Plaça Nova a Terrassa

Aquest gat, cada dia que passa, li està agafant gust al seu anar i venir a la ciutat del Nen Ballart, per allò que el viatge va acompanyat de menjar de treball del barana amb els seus amics que, pel que he pogut comprovar en Terrassa, són molts i diversos, amb els que, de forma "irremeiable", sempre acaba parlant de l'alcalde i la seva camarilla, que superen, pel que escolto, en obrar, als de les targetes black i fins i tot, si m'ho permeten i que ningú se m'ofengui, als espavilats de la trama Gürtel.

L'altre dia va tocar passeig i estada a la Plaça Nova, que segons li havien dit al pobre incaut era un d'aquests llocs emblemàtics plens de gent perquè, segons sembla, per una pasta gansa, per ser exactes 59.285 euros de res, havia "dinamitzat" l'ex Regidora de Barcelona Itziar González, gran amiga de Ballart per a major glòria de la ciutat i de tots els egarencs. Al final va resultar que no, que allà només hi havia un gat, que era jo mateix i un gallec cabrejat perquè no s'aclaria amb l'entrada del pàrquing i havia hagut de deixar el seu Nissan a la zona blava ingressant en caixa el màxim que li permetia la màquina per així poder tenir una sobretaula tranquil·la.

La veritat és que la solitud de l'entorn, sent hora de tràfec gastronòmic amb diversos bars a la zona, em va deixar paraplègic de l'ull esquerre de tant moure'l d'un costat a l'altre a la recerca dels centenars de persones que li havien comentat al meu Senyoret que havia dinamitzat la tal Itziar. Però, la veritat, és que el lloc semblava el desert del Gobi, sinó fos per un bell restaurant, el Nuva, en què ens vam disposar a entrar, jo mateix amb els "congojos" per corbata, no fos cas que a més arribéssim a "passar fam" vist el que deixàvem fora. La veritat és que després de "bufar" una copa del Priorat que els van posar al meu Cap i als seus convidats, vaig haver de reconèixer que m'havien portat a un restaurant excepcional, no només per la qualitat de la beguda, sinó, sobretot per la exquisidesa en el menjar. Ni el meu cosí "el gat amb botes" ha sortit mai tan satisfet d'un dinar d'amics.

És clar que el millor va ser les postres ja que, en prolongar-se més del compte la relaxada xerrada, sobre la vidriera de la furgoneta del barana i malgrat haver pagat el màxim permès aparèixer una "magnífica multa" que es va pagar immediatament en la màquina per a major glòria municipal i de l'alcalde que la representa. El gallec, com a primera reacció, no va poder reprimir una riallada, ja que va pensar que havien confós la seva furgoneta amb aquelles que el nen Ballart havia denunciat dies passats perquè segons la seva "paranoia" anaven deixant mobles vells pels barris de Terrassa per fastiguejar-li la imatge.

Va haver de ser el Priorat i els calls que es va prendre en el Nuva que el van deixar de tan bon humor perquè el meu Cap, després de pagar pels quinze minuts de més d'infracció, es va deixar anar el poc pèl que li queda i davant els seus atònits amics, amb un Ballart, pren!, remarcant l'exclamació amb una botifarra catalana de molt alt nivell. I es va quedar tan tranquil.

I com avui, la cosa no dóna per a més, quan se'm passi la mona, els explicaré una altra curiosa història que té per protagonista a un senyor de cognom Vallribera que no del Duero, que sent conegut del nen Ballart va deixar l'estela d'una actuació singular com a gerent del CST i Sant Llàtzer, maquillant comptes i imputant contractes a una Fundació en què va aparèixer oh sorpresa! un "forat negre" d'aquí no et belluguis, que es va poder haver solucionat amb el Projecte de Torrebonica si no fos perquè l'alcalde també és un especialista en torpedinar el treball dels altres.

En fi que, entre la vaga dels sanitaris que criden a Ballart i a Comin mentiders, i el desastre de les escombraries, tenim la ciutat com perquè l'alcalde doni lliçons a la tele de populisme aquós, mentre el municipi se li cau a trossos .

Siguin feliços i gaudeixin de la vida, però sobretot que els polítics tipus Ballart no els amarguin el dia.

Miauuuuu...