Prosur en camí

Els primers passos per a la creació d'un nou model d'integració regional el van donar els cancellers de la regió la setmana passada a Santiago de Xile. La proposta té sentit en tant el fracàs d'Unasur, una mena d'unitat fràgil fonamentada en l'ideològic i no en l'homogeneïtzació econòmica i la centralització comercial.

No tenia Unasur, una proposta inicial del Brasil durant el govern de Fernando Henrique Cardoso, els atributs necessaris per esdevenir un esquema d'integració sòlid en donar-li prioritat als vents de la politització a la regió i utilitzar la seva plataforma per a la confrontació estèril amb països com els Estats Units i el Canadà, d'una banda; i per l'altra, tractar d'enfortir la visió d'una regió excloent i confrontacional amb els avantatges de la globalització, en comptes de concertar-se en mecanismes per enfortir la integració real per la via del comerç, la integració econòmica, la lliure mobilitat de persones, entre altres estructures vitals per donar-li sentit a una integració regional que a més oferís beneficis tangibles per als ciutadans de la regió.

Per descomptat, la designació de l'últim secretari d'Unasur, l'expresident Samper, va ser un dels responsables del desastre de l'organització en no contribuir a la convergència de les visions variables que es manejaven entre els diferents actors regionals.

El llançament de Prosur és una nova proposta a una vella aspiració de molts integracionistes i acadèmics de la regió. El seu èxit dependrà de diversos factors, en primer lloc, cavalcar sobre el que va fer que fracassés Unasur, en el sentit de blindar perquè els canvis polítics a la regió que poden eventualment produir-se no desenfoquen ni segrestin els principis rectors de la seva creació.

D'altra banda, l'agenda proposta entre els seus objectius és important en tant es concentra en el comerç, la integració econòmica, infraestructura, entre d'altres, però exclou un tema, que al meu entendre és fonamental: el migratori i especialment pel que fa al lliure trànsit de persones. El sistema d'integració regional només s'allargarà els pantalons quan els governs de la regió obrin definitivament les seves fronteres als ciutadans dels seus països, amb garanties de permanència i incorporació a les fonts de treball, sense discriminació i amb homologació diàfana dels títols professionals. L'èxit d'una nova integració es demostra sol i quan els habitants de la regió es percebin en aquest cas sudamericans i els colls d'ampolla siguin d'una vegada per totes superats.

Si alguna cosa ha demostrat la regió en aquests últims anys és la seva generositat i la seva capacitat d'absorció de contingents humans d'altres països davant conjuntures complexes. En el meu cas particular, com veneçolà, em sento orgullós de pertànyer a una comunitat que ha demostrat receptivitat i comprensió davant la tragèdia de milions de compatriotes que han buscat oportunitats a Colòmbia, Equador, Perú, Xile, Argentina, entre altres països d'aquesta Sud-amèrica i tota vegada a causa de les dificultats que han viscut en aquests els últims anys.