Després de dos dies de consultes del Rei amb els representants dels diferents partits polítics, aquest ha proposat Pedro Sánchez com a candidat.
La setmana vinent Sánchez mantindrà reunions amb els diferents partits per conèixer amb quins suports compta per poder ser investit. Encara que públicament les formacions han manifestat quines seran les seves intencions, les postures poden canviar segons els pactes als quals s'arribi a última hora. No obstant això, els números de diputats són els que són i les matemàtiques diuen que no fallen, encara que en política tot és possible.
Sorprèn que el PSOE no hagi tingut amarrats els vots abans de despatxar amb el Rei. Sol ser l'habitual, encara que no és la primera vegada ni l'última que les coses van d'aquesta manera.
El Rei Felip en dos dies ha rebut els polítics per conèixer les seves impressions de l'intenció de vot. Alguns d'aquests polítics han complert amb la funció encarregada. D'altres, en canvi, han aprofitat l'ocasió per parlar d'altres coses que res tenien a veure amb el motiu de la trobada.
Dos són els polítics que s'han saltat aquest protocol no escrit: Laura Borràs de JxCat i Jaume Asens d'EnComú Podem. El primer objectiu de la convergent ha estat donar-li el dossier dels "experts" de l'ONU, que el porten com si el que es diu en ell fos parauleta del nen Jesús. També, com ja havia anunciat, li ha parlat dels polítics presos, i li ha dit que Catalunya no té Rei, però li té a ella que "representa" a la Catalunya d'Alícia al País dels Triats.
La diputada Borràs, exemple de la intolerància, diu que ha dit això. Serà veritat? Mai ho sabrem. La discreció i el sentit de la responsabilitat de Felip VI impedeixen conèixer la seva versió.
Jaume Asens, que el dia anterior al costat del seu company Pisarello havia visitat a Jordi Sánchez, no sabem si per demanar-li consell, comentava que també li havia parlat al Rei dels presos i la situació de Catalunya. Aquesta és l'actitud d'Asens. Estaran d'acord seus votants i militants? L'ambigüitat política que practica l'amic de Colau no ha passat desapercebuda, no per aquest fet concret, sinó per la seva trajectòria des que va decidir que la política li havia cridat.
Si Podem fa temps que té problemes interns amb els resultats de tots coneguts, en el si dels Comuns, on conviuen diferents sensibilitats, el virus també ha entrat, sense que de moment s'hagi aplicat cap antídot.
Mentre se segueix negociant la investidura de Pedro Sánchez, a Barcelona passa el mateix amb la persona que governarà els pròxims quatre anys l'ajuntament de la capital de Catalunya.
"Les grans ments discuteixen les idees, les ments mitjanes discuteixen els esdeveniments, les petites discuteixen amb les persones", reflexionava Eleanor Roosevelt.
Escriu el teu comentari