L'Alcaldessa Colau ha perdut el decòrum institucional

Manuel Fernando Iglesias

Tinc davant dels ulls la nota de premsa que ens han fet arribar els col·legues de RAC1 que porta el següent titular: "Ada Colau insinua que Agbar ha influït en la Decisió del Suprem sobre la remunicipalizació de l'aigua". El titular resumeix el contingut d'una molt bona i rigorosa entrevista que els col·legues de la cadena de ràdio del Grup Godó li han fet a l'alcaldessa de Barcelona aquest matí de divendres.


Si vostès se l'escolten o se la llegeixen, la primera cosa que podran observar és que Ada Colau es nega a acatar una sentència de Tribunal Suprem, la qual cosa col·loca el seu decòrum institucional i polític a l'alçada d'una alcaldia d'una república bananera totalitària, quan la seva obligació és respectar la llei per a després, amb el seu exemple, fer-la respectar als seus conciutadans.


Per entendre'ns: els magistrats del Suprem són per l'alcaldessa de Barcelona uns prevaricadors dels grossos, perquè amb la seva sentència sobre l'aigua li han impossibilitat prendre'ns el pèl amb la remunicipalització de l'aigua com pretenia, de la mà d'aquest immens incompetent municipal que , amb escasses llums, l'assessora en els vergers aqüífers de l'Ajuntament i l'entitat metropolitana, que té nom i cognom i que es va cridar a Eloi Badia.


Aquesta falsa populista no només no respecta al Alt Tribunal -que ha dictat una sentència justament, sinó que s'atreveix així mateix en l'entrevista amb el mateix Consell General de Poder Judicial, enlletgint-li que tingui un conveni amb una de les empreses centenàries de Catalunya, que acumula milers d'hectolitres de prestigi internacional, com el té amb altres institucions de l'Estat amb les que assumeix l'obligació de col·laborar.


Els jutges no dicten les sentències a la conveniència de ningú i menys d'illetrades com l'alcaldessa Colau, que ha confós l'Ajuntament amb l'escenari de teatre Tívoli, en què la nostra Gran edil es troba molt més en el seu paper natural d'actriu amateur que al d'alcaldessa.


Miri, senyora Ada, com no li desitjo cap mal, li suggereixo que es retracti i demani disculpes, perquè em puc imaginar la que em cauria com a periodista o qualsevol altre ciutadà o ciutadana si en lloc d'acatar una sentència -ni més ni menys que del Suprem- insinués que el Tribunal Suprem ha prevaricat.


Recupereu, senyora meva, la lucidesa intel·lectual, respecti la divisió de poders i aprengui per exemple d'Aigües de València, Acciona o el mateix Senyor Madí, que com vostè. I com jo tenen la seva opinió, però que no han dit semblant barbaritat, encara que se sentissin empresarialment perjudicats. Un no pot deixar d'acatar les sentències, i menys si és una política, com és el cas. Pot dissentir respectuosament, però no injuriar un tribunal com vostè. Acaba de fer.


I no es faci la màrtir. Vostè no està defensant els seus conciutadans en el tema de l'aigua, sinó enganyant-los per lliurar després la gestió d'un bé tan preuat als seus amics, als que tothom ja coneix de sobres i que aquest Tribunal, que a vosté no li agrada, ha evitat, salvant de pas centenars de llocs de treball que ha posat vosté en perill.


Perquè li quedi clar: Jo sí acato la sentència i em sembla justa i valenta. Vosté, quan li passi el cabreig, hauria d'anar a prendre les aigües al Balneari que més li agradi. Jo li recomano el de Mondariz, el meu favorit. Allà es posarà en bona forma i estarà lluny de la Plaça de Sant Jaume, que últimament està molt contaminada, sobretot pel bacteri de la supèrbia i el fals pacifisme institucional. Cuidi's.


Ah, i enhorabona als companys de RAC 1 per el scoop.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.




Más autores

Opinadores