De màgia i reis

Les festivitats nadalenques remeten a la infància. Només s'ha de veure com la viuen els nens, i com la viuen els pares. És l'únic moment de l'any en què la màgia i la fantasia predominen en l'ambient familiar i en el social, sobretot per als nens i nenes en edat de creure en elles.

Pares i família transmeten i inculquen les tradicions vinculades a les festes nadalenques, reproduint les viscudes durant la seva pròpia infància, o modificant-les en funció del que haguessin desitjat que fossin llavors, o adaptant-les en funció del que desitgen per als seus fills. A això se sumen els aspectes socials i culturals del món dels adults, de què els nens també participen: carrers i comerços engalanats, els arbres de Nadal i els pessebres, les nadales. També s'articulen les representacions i les escenificacions basades en les tradicions populars: les representacions d'"Els pastorets" (que és l'obra més representada a Catalunya), els pessebres vivents, la cavalcada de Reis amb els seus patges recollint les cartes dels nens. Els aspectes fantàstics i màgics que contenen solen fascinar els nens petits, els quals, des del seu propi univers infantil marcat per la fantasia i la màgia, per la ficció i l'imaginari, connecten amb gran alegria.

En els primers anys de la construcció psíquica de l'infant, fins aproximadament els 6 anys, la màgia, la fantasia i la imaginació ocupen un lloc important. El nen funciona creient que el món respon o respondrà als seus desitjos. És un pensament màgic, marcat per les idees omnipotents i les fantasies. La discriminació entre el que és intern i el que és extern és precària. Poder incorporar i regir-se per les lleis que regeixen el món físic i el social depèn d'una sèrie d'adquisicions necessàries al llarg d'aquests primers anys. De fet, la seva incorporació marca el final de la primera infància per entrar a la infantesa pròpiament dita. Els nens no renuncien fàcilment al funcionament inicial; només ho faran després d'esgotar la seva insistència, davant la impossibilitat d'aconseguir mantenir-lo. Als pares els correspon suportar la pressió demandant dels nens i sostenir la impossibilitat de mantenir aquesta tessitura. És el preu a pagar pel creixement i la socialització del fill.

A partir dels 6 anys el nen està en situació de tenir un major domini del llenguatge, de disposar d'una capacitat per funcionar autònomament i per respondre a les exigències i normes de la convivència escolar/social. Això els permet anar adquirint la lecto-escriptura i el càlcul, i coneixements de medi, que res tenen a veure amb la màgia i la fantasia. La diferència entre la seva subjectivitat i el món que l'envolta ja està instal·lada.

Els nens a aquestes edats intenten comprendre com funciona el món, tenen curiositat, es pregunten i pregunten coses, investiguen buscant la lògica i la significació de la realitat que els envolta. Les preguntes sobre els personatges emblemàtics - el Pare Noel, els Reis Mags- van guanyant potència, tant per la qüestió dels regals com pels mites culturals. En aquesta investigació hi ha una part pròpia de descobriments, una part personal, que s'unirà al que escolti i al que vegi, tant en l'àmbit familiar com social. Els altres nens també parlen i diuen coses al respecte, però si no hi ha descobriment personal difícilment donarà crèdit al que senti. L'últim pas serà aconseguir la confirmació dels pares, prova determinant de la veracitat del descobert.

En una època en la qual els nens accedeixen més precoçment a habilitats i coneixements, no deixa de ser una paradoxa que la tendència a "descobrir" qui són els reis es retardi. No és infreqüent que nens i nenes de 9 anys no ho sàpiguen encara. Aquest perllongament de la ficció és més una necessitat dels pares que del fill. Quan els pares no estan per la feina, els fills han d'esperar que els seus pares estiguin preparats per tenir la confirmació definitiva del que ja és bastant més que una sospita. Els pares solen ser conscients que aquest reconeixement implica un punt d'inflexió, un canvi en la manera de viure les festes nadalenques, sense un nen que crea.

És possible que aquest no confirmar busqui ser una manera que tenen els pares de protegir la infància del seu fill, la seva innocència, de postergar una veritat que té una mica de dolorosa.

Paradoxalment, això coexisteix amb una falta de filtres a l'hora de fer partícips els nens de situacions de la vida dels adults que no poden comprendre. De vegades sembla que els pares tenen por que el nen pateixi excessivament, com si fos fràgil, però aquesta funció de denegar demandes i desitjos és fonamental perquè el fill pugui créixer.

La fantasia i la imaginació seguiran ocupant un lloc molt important en la vida del nen, sobretot com a part del món lúdic i del jugar. La màgia segueix operant en el joc, però no com a element que opera sobre la realitat. És en el joc on plasmarà els seus desitjos i la seva realització imaginària. Aquests jocs simbòlics i socials per als que tenen poc temps i oportunitat durant el curs. Les coses que més aprecien els nens de les festes nadalenques són la pausa escolar, disposar de temps per jugar i de companys de jocs, inclosos els seus pares i familiars.