Confinats en família

L'obligat confinament a les llars representa un repte enorme per a tots: adults, nens i adolescents, amb menció especial a les persones d'edat, col·lectiu particularment vulnerable. La prohibició de sortir a la via pública i als espais comunitaris ens limita físicament i mentalment. La suspensió temporal del nostre ordre vital quotidià i les incerteses que desperta ens commou. Ser testimoni del patiment dels col·lectius i les persones més vulnerables ens fa patir solidàriament.

Sobre els pares recau tot el pes de la cura i de l'atenció dels fills, sense poder comptar amb els recursos habituals, sense poder delegar algunes funcions ni comptar amb els espais socials de l'infant. Com adults que són han de tenir cura de si mateixos i sostenir-com a persones, i en tant pares cuidar i donar suport als fills. Com adults contenir les angoixes i les pors propis per poder donar contenció a les dels fills. El pes de la responsabilitat parental es deixa sentir especialment en circumstàncies tan extremes com les que vivim.

Els nens necessiten de la paraula dels seus pares per poder situar-se, d'explicacions que donin compte del que està passant per poder acceptar les condicions de la vida a confinament. Com sempre, adaptades a l'edat i a les característiques personals de cada nen, de cada nena. I no més enllà. Es tracta d'estar disponibles en el dia a dia per atendre les preguntes i a les inquietuds que manifesten, fins i tot de convidar-los a fer-ho. Ajudar-los i acompanyar-los perquè puguin construir les seves pròpies explicacions i significacions, per no ser víctimes de la situació sinó participants actius i propositius. De vegades senzillament escoltar-los.

Però també necessiten de la protecció dels seus pares per no quedar exposats a la voràgine informativa, als discursos adults i a la proliferació d'imatges. Protecció que és extensible als adults, que també necessiten dosificar la quantitat i la qualitat de les comunicacions i informacions.

Conviure les 24hs del dia en família és una experiència nova. S'ha passat d'un funcionament familiar en què es parava poc per casa i de no tenir temps disponible a la situació oposada. Un nou ordenament familiar es va construint a cada llar, en el que serà important habilitar espais temporals i físics que organitzin una nova quotidianitat: horaris, obligacions, activitats compartides, hàbits d'ordre, d'alimentació, d'higiene, temps per jugar (off i en línia), quotes de pantalla, les manualitats, la lectura. També caldrà construir espais d'intimitat, per estar sols, i per al recolliment personal o de parella. La vida continua.

Aquesta és una bona oportunitat per compartir a molts nivells, inclòs el de les tasques domèstiques, per fer partícips als nens i per ensenyar-los coses noves. No tant com a exigència i obligació sinó com a possibilitat, com a invitació, com una manera de donar-los lloc en el quefer domèstic quotidià.

Són moments per cuidar especialment el benestar emocional de tots, de no alimentar tensions, de ser transigents, respectuosos amb les diferències i les particularitats de cadascú. Els adults estem aprenent a conèixer-nos i a moure'ns en els termes de la situació actual, la qual cosa introdueix possibilitats de canvi, d'innovació, algunes forçoses i altres buscades. Ser conscients d'això podria ajudar a ser més tolerants i més comprensius amb els nens, que també han d'anar aprenent a encaixar i a processar aquesta nova i estranya situació.