L'eutanàsia no és un caprici, és una necessitat

Parlar del sofriment humà quan la malaltia sense possibilitat de cura fa acte de presència en algunes persones no és un tema amb el qual es pugui frivolitzar. Molt s'ha parlat i se seguirà fent de la decisió que algunes persones prenen en una situació límit. La persona que pateix aquesta malaltia incurable, que la té postrada en un llit, no pot dir que vol marxar d'aquest món per acabar amb el seu sofriment i el de la seva família? Sembla que hi ha persones que afirmen que no. On és la llibertat individual dels afectats?

La trista història que suposa que un malalt prengui la decisió de posar fi a la seva vida, l'aplicació de l'eutanàsia -saltant la llei, que fins ara li impedeix fer-ho legalment, sota amenaça de ser portat/da davant la justícia- és un gran debat en la societat, entre els quals estan a favor que es legalitzi l'eutanàsia i els que estan en contra. És clar que ningú pren la determinació de posar fi a la seva vida per gust. Sempre hi ha una causa major: el sofriment que li produeix la malaltia que li impedeix fer una vida normal. És la lluita del cap i els sentiments amb el cos que no només no pot controlar, sinó que a més li proporciona un patiment.

Moltes són les famílies que han seguit i segueixen lluitant perquè la voluntat del malalt de posar fi a la seva vida sigui completa sense traves legals com està succeint fins ara. Massa polítics han fet oïdes sordes a les seves peticions. Ara, per fi, aquest passat dimarts el Congrés dels Diputats aprovada per 201 vots a favor i 140 en contra la proposició de llei per regular l'eutanàsia a Espanya. La proposta ha estat presentada pel PSOE i és la primera amb la qual ha començat a caminar en aquesta legislatura que es presenta moguda.

Estic a favor de l'eutanàsia per diverses raons: perquè les persones tenen dret a decidir sobre la seva vida en aquesta circumstància de malaltia. També perquè els polítics no han de tenir la potestat de decidir sobre les vides de les persones. En un país on la democràcia està instal·lada, la llibertat en el més ampli sentit ha de ser respectada, inclosa en aquest tema de posar fi a la vida quan el sofriment s'ha apoderat del seu cos.

L'aprovació de la llei de l'eutanàsia, que no serà ràpida, i la seva posada en funcionament no obliga a ningú a complir-la. És com en el seu dia va passar amb la llei de l'avortament, que no ha volgut practicar no ho ha fet. El mateix ocorrerà amb l'aplicació d'aquesta nova llei que tantes persones han demanat.

La consciència de cada un i la seva llibertat per defensar la "vida" no ha d'impedir que altres -per necessitat- vulguin acabar amb ella. No és un acte agradable, sinó de llibertat, justícia i sacrifici.

Les persones que són partidàries de l'eutanàsia ni són frívoles, ni dimonis amb banyes, sinó que són conscients que el sofriment humà està per sobre de les creences religioses. Ningú ha de patir podent evitar-ho, quan la medicina ha estat incapaç de millorar la vida dels malalts. L'eutanàsia no és un caprici, és una necessitat.