El president de la Cambra de Barcelona, ​​un polític frustrat

Hi ha persones que la intel·ligència la tenen on acaba l'esquena. Sent així, poden fer o dir qualsevol cosa que si le passi. El problema arriba quan aquestes persones ocupen càrrecs de responsabilitat i les seves accions perjudiquen altres. Aquest és el cas del president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona- més coneguda com la Cambra de Barcelona-, Joan Canadell, que des de la campanya que va fer -recolzada per l'ANC- per accedir a la presidència de la mateixa, fins al dia d'avui, ha estat un personatge que ha generat polèmica. I no per actuacions brillants i idees enginyoses en benefici de la institució, sinó pel seu paper més polític que empresarial, per la divisió que ha generat a la Cambra que presideix i per les seves declaracions.

La penúltima actuació d'aquest personatge, empresari?, ha estat un tuit en què diu "Espanya és atur i mort, Catalunya és vida i futur". Una afirmació que ha despertat crítiques dins i fora de Catalunya. Canadell és un talibà i il·luminat que està destrossant a una institució històrica que ha portat fins ara una trajectòria de defensa dels sectors que representen sense entrar en partidisme polític.

Des que presideix la Cambra -aquest maig farà un any de desgovern i sectarisme-, Canadell no ha deixat de ser protagonista per desgràcies de tots. Va arribar amb una participació de només el 4,1% de les 423.000 empreses. La majoria, petits comerços vinculats a l'independentisme. Unes eleccions els resultats van ser molt polèmics perquè els números no van quadrar.

Quan es van produir els talls de carreteres de Tsunami, davant el cabreig dels camioners que es van veure atrapats sense poder lliurar les seves mercaderies -i també de la societat en general-, l'amo de Petrolis Independents que presideix la Cambra de Barcelona va minimitzar l'impacte econòmic d'aquests talls i ha afegit que "els considerava inferiors als causats per la falta d'inversió en infraestructures per part de l'Estat espanyol". Com és habitual, va barrejar la gasolina amb l'aiguarràs per fer el paper que correspon als polítics. Polític frustrat?

L'animadversió del president independentista el va portar a dir en un dels seus discursos, més polític que econòmic, que calia crear un nou model de Catalunya com a país perquè "Espanya ens condemna a la pobresa". Ho va dir i es va quedar tan content, perquè havia tornat a col·locar una altra falca allà on no tocava. El seu suport públic als polítics presos ha estat una de les seves constants.

Molts han considerat que, des de l'arribada de l'independentista a la presidència de la Cambra, la imparcialitat que ha de guiar la institució ha donat pas al sectarisme i la política que s'ha portat per davant a la defensa dels interessos generals de tots els associats. Cal no oblidar que la funció més important és la seva contribució al desenvolupament i la competitivitat del seu territori.

Joan Canadell, el president que més critiques ha rebut en menys d'un any de presidència, que ha aconseguit polititzar a la mateixa, i llençar a les escombraries el crèdit que havia deixat el seu antecessor, Valls, tot un exemple de diplomàcia saber fer, bona gestió i d'impedir que la política controlés la institució cameral barcelonina.

Arreglats van tots els ciutadans de Catalunya amb personatges com aquest. En molt poc temps,  una Catalunya independentista s'aniria en orris. És d'aquells elements que dona la culpa als altres de tots els seus mals. Tota una filosofia de vida que a més d'un li ha anat bé, però que hi ha persones que no se la creuen, per sort.