Google, neofeudalisme sense delmes

La UE confronta un "moment de la veritat", la resolució pot canviar el curs dels esdeveniments socioeconòmics no només continentals sinó globals. Es tracta de comprovar si la taxa Google s'aplicarà finalment al Vell Continent o es quedarà en un gatillazo fiscal que es dissolgui en les exigències del capitalisme anglo-nord-americà. Els EUA s'han negat a la possibilitat de gravar amb un impost els serveis digitals de gegants tecnològics com Google i que tributin en els països on desenvolupen les seves activitats.

La Secretaria del Tresor nord-americana ja ha fet saber mitjançant missives dirigides a països com Espanya, França o Itàlia, que l'aplicació de la taxa Google comportaria represàlies per part de l'administració nord-americana. De moment, EUA s'ha retirat de les negociacions impulsades per l'OCDE i destinades a aconseguir una posició comuna sobre l'establiment d'un impost mundial al respecte. En el cas d'Espanya, ja s'està tramitant un projecte de llei que gravaria un 3% dels ingressos que les multinacionals tecnològiques obtinguin per l'explotació de dades dels seus usuaris, a més de pel 'bombardeig' publicitari i altres serveis en línia suposadament gratis. Simplificant la discussió, es tractaria que els quatre nous senyors feudals digitals (Amazon Apple, Google, Microsoft) paguin --encara molt parcialment-- els seus delmes a les hisendes dels països on generen i s'apilen els seus grans beneficis.

Els capdavanters neoliberals de mercat sense restriccions consideren anatema que es limitin fiscalment les iniciatives neofeudals que tant negoci han generat en els últims decennis. Callen, però, que aquests senyors neofeudales globals han tornat a les seves casernes d'hivern nord-americans per pagar els seus impostos allà, aprofitant-se de les rebaixes impositives aprovades pel president Trump en 2017. La seva reforma fiscal -aprovada al Senat per la mínima diferència de 51 vots enfront de 49- permetia expandir el dèficit públic nord-americà a 1,5 bilions (milions de milions) de dòlars fins 2028. El projecte aprovat incloïa retallades d'impostos temporals per als contribuents més benestants, així com rebaixes tributàries permanents per a les corporacions. Això es va traduir en una rebaixa de l'impost de societats del 35% al 20%, així com en una reducció del límit per a les rendes més altes (del 39,6 al 35%). Segons les proclames de Trump, com rebaixes fiscals estimularien l'activitat productiva i promocionarien el creixement econòmic. Tot això hauria de revertir en noves inversions i en prosperitat per al conjunt social. No obstant això, la coneguda com a 'economia de degoteig' o 'efecte vessament' (trickle down economics) en els temps de les presidències de Reagan i Bush, pare i fill, en realitat ja va resultar en un augment de la desigualtat i el dèficit fiscal, provocant, al seu torn, inflació, estancament i una menor prosperitat per a tothom. No per a l'1% dels superrics.

Cal recordar que al maig de 2016 la UE va reclamar a Apple l'abonament de 13.000 milions d'euros en impostos no pagats a Irlanda, per considerar que el pacte fiscal que Dublín havia ofert a la multinacional havia de considerar com una ajuda il·legal d'Estat. Després de la reforma fiscal de Trump, Apple va passar a considerar a principis de 2018 la 'repatriació' dels seus guanys en efectiu que venia mantenint en diversos països del món. Fins a un 94% de l'efectiu total de 269 mil milions de dòlars -o milers de milions, que era la quantitat que mantenia fora dels EUA- passaria a ser declarat com a guanys i pagaria per això a l'fisc nord-americà la quantitat de 38 mil milions de dòlars (equivalent a una quarta part de el cost anual de les pensions a Espanya). Amb la nova normativa fiscal, Apple anunciava que contribuiria a la prosperitat de l'economia nord-americana amb la creació de 20.000 nous llocs de treball en el període 2018/2022. Una decisió que s'alineava amb els vaticinis de Trump respecte al seu famós eslògan electoral de 'Primer els Estats Units' (America first). Després seva arribada a la Casa Blanca, les apel·lacions de Trump a el proteccionisme van propulsar la globalització en sentit 'anglo', a la qual es va sumar el Regne Unit com a seqüela de l'referèndum d'el Brexit de juny de 2016.

En realitat als EUA i Regne Unit els segueix interessant la globalització, sempre que la instrumentalitzin a la seva conveniència. Aquesta visió cobdiciosa defineix no només les estratègies econòmiques de tots dos països, sinó que són expressió de certa cultura i valors civilitzatoris anglosaxons. Per sobre de qualsevol altra consideració, l'actuació dels grans paladins del neoliberalisme anglo-nord-americà sempre ha perseguit l'interès propi. El mantra neoliberal ha insistit que el públic sempre ha estat el problema i, per tant, el mercat era la solució. Paradoxalment, la seva aversió als controls públics no ha estat renyida a avalar actuacions governamentals que pretenen reforçar les seves capacitats de negociació en benefici propi, com és el cas de la taxa Google. És a dir, desregulació per als altres i proteccionisme per a nosaltres. Com ja va apuntar a la fi dels anys 1970 el preclar teòric social Michel Foucault, el neoliberalisme hauria de ser identificat amb una pràctica de permanent vigilància i intervenció.

Després de la convulsió provocada per la pandèmia del Coronavirus, el model social europeu pateix l'embat neofeudal dels grans interessos corporatius globals que esquiven injustament els principis de justícia fiscal tan necessaris per al manteniment de l'Estat de Benestar, garant dels drets de ciutadania. Com a alternativa, s'ofereix la submissió als nous senyors feudals digitals. El 'moment de la veritat' ha arribat per a la UE, si és que pretén oferir alguna alternativa a la unilateralitat interessada del capitalisme anglo-nord-americà.