Parlem del present

Ja he especificat en articles anteriors que considero que determinades funcions mentals es comporten com sentits, en concret les següents: Memòria, Previsió, Reflexió, Comprensió, Imaginació i Psicomotricitat. Aquesta classificació proposada ens aporta una nova visió per analitzar plantejaments de tota mena. Un d'aquests plantejaments és el que fa èmfasi en centrar-nos en el present per poder estructurar millor les nostres vides per aconseguir més gaudi jorn rere jorn. Ara bé, l'esmentat plantejament oblida que som éssers temporals en el sentit més ampli, és a dir, ens projectem vers al futur amb les nostres previsions i revisem el passat amb els nostres records. Aquest exercici de la nostra temporalitat total ens aporta, entre d'altres sentiments, seguretat i alegria. I per tant obviar futur i passat per centrar-nos en el present és una manera de capar-nos que retalla greument la nostra llibertat com a éssers humans.

Hi ha dos sentits que queden emmarcats en un espai temporal concret. La Memòria és el sentit del passat i la Previsió és el sentit del futur. Però de la resta de sentits quin podem considerar que és el sentit del present? Després de donar-li unes quantes voltes vaig arribar a la conclusió que el sentit del present és la Comprensió. Cal tenir en compte que el concepte de present exigeix posseir un coneixement en tot moment que ens ajudi a comprendre que l'ara que s'escapoleix com un llamp és present. Quan jo era infant recordo que tot anant al celler del barri per retornar unes ampolles de vi em venia al camp un pensament recorrent: "estic aquí". I me'l repetia una i una altra vegada i al fer-ho era conscient que estava vivint el meu present. Aquesta capacitat sensitiva és la mateixa que ens fa ser conscients constantment que en qualsevol moment podem morir, malgrat que hi hagi veus que indiquen erròniament que els individus viuen com si no haguessin de morir. Els individus visquin com visquin saben en tot moment que han de morir, com saben igualment en qualsevol situació el present que els envolta.

Avui en dia, quan sembla que els terapeutes de coaching s'aboquen a parlar sobre les excel·lències del present, cal remarcar que no deixem de banda passat ni futur perquè si ho fem el nostre present es veurà empobrit.