Universos paral·lels

Observant les partícules quàntiques hom constata que aquestes poden estar a diferents llocs al mateix temps i d'aquesta observació els científics acaben determinant que aquesta prova empírica demostra que, com l'ésser humà i altres entitats materials estan formats per partícules quàntiques, aleshores és més que probable que existeixin Universos Paral·lels. És a dir, per situar-nos en el concepte d'Univers Paral·lel: cada individu pot estar participant al mateix temps en infinites vides diferents. Infinites. Val a dir que el concepte "infinit" s'empra en les reflexions cosmològiques sense cap mena de mirament.

Per establir que una partícula està al mateix lloc dins del mateix instant de temps potser caldria abans posar damunt la taula les crítiques al concepte convencional de temps. Però suposem que tot s'escau, fins i tot el manteniment de la unicitat de la partícula, fins i tot la possibilitat d'una participació de la partícula a infinits llocs. Tot s'escau, però què ens fa suposar que els fenòmens a nivell quàntic poden repetir-se de la mateixa forma a nivells més macros? Sabem, per exemple, que hi ha partícules quàntiques que de sobte desapareixen i al cap d'uns instants tornen a aparèixer, però tanmateix els éssers humans no actuem d'aquesta manera; tot i que estaria bé per estalviar-nos sopars de feina. Esmentar al respecte que no és pas senzill fer extrapolacions escaients i que intentar extreure conclusions dels mecanismes de funcionament a petita escala per aplicar-los al funcionament còsmic és una tasca que amb molta fantasia desenvolupen, amb afany i passió, pseudocientífics, illuminats de tot tipus i científics desbocats.

A Stephen Hawking li van demanar com veia ell l'Univers: finit o infinit. I ell respongué que l'Univers no era ni finit ni infinit, senzillament era. Amb aquesta resposta va voler indicar que hi ha preguntes mal plantejades. De la mateixa manera hi ha extrapolacions esbojarrades, senzillament perquè ens falla la solidesa dels conceptes. Els filòsofs fan la tasca de solidificar conceptes, justament per evitar que es desenvolupin fantasies del tot eixelebrades. Molts cops la visió de la realitat requereix ser qüestionada perquè la història ens ha mostrat que hi ha hagut un fotimer de respostes que han acabat trontollant i caient. Tot i així cal esmentar que l'exercitar la imaginació és necessari, malgrat que a voltes puguem rebre crítiques... amb fonament.