El cotxe elèctric sí té impacte ecològic

El cotxe elèctric és la gran esperança per atenuar el canvi climàtic. L'ús desmesurat de combustibles fòssils -especialment des de la segona meitat de segle XX- és un dels factors que ha desembocat en un canvi climàtic al planeta que, de totes totes, ja sembla irreversible. Al costat de alternatives més o menys realistes de mobilitat urbana, com són els vehicles compartits i l'ús de bicicletes i patinets, emergeix el concepte del vehicle elèctric com el gran paradigma del transport que va a aconseguir que acabem per reduir les emissions de gasos efecte hivernacle a les ciutats.

Existeixen nombrosos tipus de vehicles elèctrics, que en molts casos combinen diverses fonts d'energia per moure els seus motors. El més "pur" seria el vehicle elèctric de bateria (battery electric vehicle, BEV), el funcionament del qual es basa exclusivament en un motor elèctric alimentat per una bateria que emmagatzema l'energia.

No obstant això, la resta de les modalitats impliquen la combinació de l'electricitat amb altres tipus d'energia. El denominat vehicle híbrid endollable (plug-in hybrid electric vehicle PHEV) que parteix de dos motors, un d'elèctric i d'un altre de combustió interna, disposats per a funcionar junts o per separat. En el cas del vehicle elèctric d'autonomia estesa o range extended electric vehicle (EREV), el motor de combustió interna no està associat a la tracció, i la seva missió és generar electricitat per recarregar la bateria. Un quart exemple és el vehicle híbrid elèctric (hybrid electric vehicles, HEV), en el qual la combustió interna dóna suport al motor elèctric quan resulta necessari, per exemple, a l'accelerar per avançar. L'últim tipus és el vehicle de cel·la de combustible (fuel cell electric vehicle, FCEV), que, com el seu nom indica, utilitza hidrogen per generar electricitat a partir d'una cel·la de combustible.

Fins i tot en la seva modalitat més neta, el vehicle elèctric sí que contamina, si bé d'una altra manera. Més que de contaminar, hem de parlar de l'impacte ecològic que té la construcció de les bateries d'ió de liti, atès que contenen níquel, un mineral l'extracció pot afectar la qualitat del terreny i de les aigües. D'altra banda, les bateries també porten liti i cobalt, minerals les reserves al nostre planeta no són especialment abundants, i la demanda s'ha disparat en proporció a la popularitat d'aquest tipus de vehicles. Com a mostra, entre 2016 i 2018, el preu del cobalt per tona mètrica s'ha quadruplicat.

Per tot l'anterior, hi ha qui posa en dubte que el preu dels vehicles elèctrics s'abarateixi fins al nivell dels de combustió interna en els propers anys, i allarga el període esmentat a més d'una dècada. I tot per culpa de les bateries de liti.

El cost descendent d'aquest tipus de bateries -que suposen al voltant de la tercera part del cost del vehicle- tendirà a estancar al no baixar més el preu de les matèries primeres de les que estan fetes. Resulta paradoxal que les previsions més optimistes al respecte -que per 2025 arribin al cost simbòlic de 100 dòlars / kWh, que equipararia el preu del cotxe elèctric (sense subsidis) amb el convencional- implica que les bateries tindrien un cost inferior al dels materials que contenen.

Tot aquest debat deixa clara una cosa: la gran esperança de la mobilitat elèctrica té moltes qüestions pendents de resoldre.