Un salt al futur

Després de la dramàtica situació viscuda en les dues onades de la pandèmia arriba el moment de mirar al futur, i l'estratègia per a això és fer una política anticrisi que enforteixi els sectors més afectats de les economies familiars més febles, i així potenciar un consum i una demanda agregada. Ara, les recomanacions del Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional han canviat, i proposen que el sector públic impulsi la reactivació per reconstruir una Economia que va ser sorpresa sense saber el camí que havia de prendre. L'entorn internacional i el nacional ha canviat i es dóna el suport als governs que projecten polítiques progressistes. Per això, és l'hora de fer el salt al futur que tant desitgem.

Cal una política expansiva que creï una plataforma fiscal per adaptar de manera adequada i eficient la despesa pública excepcional de 62.000 milions d'euros. Un terç superior al d'anys anteriors. És important saber que comptarem amb un muntant de 383.000 milions d'euros, el que ens pot posar en condicions d'afrontar els grans reptes per a aquest salt al futur. Un salt que a més de recursos necessita que els nivells de productivitat canviïn i que es generin llocs de treball de qualitat.

Si mirem a altres països veurem que estem lluny situar-nos en igualtat de condicions amb les seves estructures i llocs de treball en salut i dedicació a les cures de majors o en infància. Aquesta pandèmia ha deixat ben clara la trista realitat d'un sistema sanitari molt feble i amb greus errors i dependències. Les residències de gent gran, l'atenció primària i els grans retards en les llistes d'espera han evidenciat les debilitats i mancances d'un sistema que presumia de ser dels millors, quan les retallades successives dels últims anys l'havien enfonsat.

Els propers pressupostos destinen 7.330 milions d'euros a Salut Pública, amb un augment del 75% sobre els anteriors. I les comunitats autònomes tenen el deure de complementar-lo amb una dotació excepcional per tenir transferida la responsabilitat de la seva gestió. Els fons europeus previstos per a la inversió en Sanitat han de ser utilitzats amb projectes encertats. L'atenció a la dependència rep un 34% més de pressupost, amb un muntant de 2.354 milions d'euros: 603 milions més. I el programa de suport a la creació d'ocupació s'incrementa en un 30% i arriba a la xifra de 7.405.000 d'euros.

Es contemplen moratòries per a les devolucions dels crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial, i es garanteixen els fons suficients per a l'Ingrés Mínim Vital. També es crea un Fons Covid-19 amb 16.000 milions per complementar les despeses de les Autonomies a conseqüència de la pandèmia. I en la mateixa línia de futur es pot destacar que les inversions d'Educació creixen un 70% i en Ciència un 60%, amb un especial èmfasi en la transformació del model productiu, la digitalització i la transició ecològica.

El capítol europeu té una projecció singular. El Pla Europeu de Recuperació, conegut com NextGenerationEU, destinarà un import de 750.000 milions d'euros sobretot per a projectes de transformació digital i verd i per fomentar el canvi de sistema productiu per a la seva recuperació i resiliència durant aquest cicle depressiu. Cal dir que, tot i ser molt necessari, aquest pla no solucionarà els problemes diaris que vivim amb una Economia en caiguda i uns sectors econòmics molt afectats. Perquè ara mateix es necessita també una capacitat de reacció a curt termini: al costat dels plans a llarg termini requerim donar respostes al dia a dia.

Economistes Enfront de la Crisi ha proposat en la seva recent Declaració que la utilització dels fons requereix la posada en marxa d'instruments financers que vagin més enllà de les habituals transferències o subvencions. Quin serà el retorn per als contribuents de les inversions que es duguin a terme amb transferències públiques? No té més sentit que l'Estat es quedi amb un percentatge en el capital del projecte, perquè l'Estat és qui, en definitiva, ha aportat les transferències per dur a terme el projecte? Cal posar en valor el sector públic empresarial, i aquesta és una bona oportunitat per fer-ho. La qualitat en la gestió de fons públics serà el paràmetre pel qual es mesurarà l'èxit de l'execució pressupostària. I això requereix garantir destinacions finalistes per als fons i enfortir l'esperit de col·laboració en projectes transversals.

No n'hi ha prou -assenyala Mazzucato en primer lloc- amb un Estat emprenedor, amb projectes, sinó que hem construir dia a dia i abans de res enfortir les seves institucions, cosa que no sembla ser el que priva en els grups polítics, sobretot en el cas dels que juguen a fomentar l'agressivitat. Mazzucato argumenta, en segon lloc, que és important que l'Estat s'impliqui en aquest món que vivim d'incertesa, amb les inevitables guanys i pèrdues, i per això es necessita un clima diferent. I finalment ens recomana reduir riscos, corregir les fallades de mercat i ser molt protagonistes de l'ecosistema d'innovació.

L'essencial esforç financer i pressupostari és el primer pas del procés, però el salt al futur és construir el tipus de societat en la qual volem viure i en la qual volem que visquin els nostres fills i néts. Per a això cal deixar per a la Història el passat, i pensar i tirar endavant l'ADN d'una nova societat, que s'ha de basar no només en la innovació sinó també en un caràcter inclusiu. Una nova societat per viure tots junts i en què l'enfrontament no tingui encaix.

Necessitem insistir que les inversions i ajudes són necessàries, però sense convivència, no arribem. Els diners no soluciona tots els problemes. Tinc l'esperança que aconseguim un reequilibri i més comprensió. Per això el nostre sistema polític necessitaria més democràcia, i avui l'estem menyspreant permanentment perquè no acceptem les seves regles de funcionament i de repartiment de responsabilitats: governa qui guanya i la resta controla. Lamentablement, el que avui fa l'oposició és obstaculitzar i bloquejar, perquè no creu en la governança democràtica.