Profanacions

Hem heretat un sistema democràtic en estat degeneratiu. En la política, l'economia, el social, i en les creences. Estem veient amb els nostres propis ulls com s'estan profanant els ideals que han impulsat els moviments regeneradors de la Humanitat. Ja no cal exclamar "si els pares de la democràcia, l'economia, els moviments socials i religiosos aixequessin el cap ...": no cal que arribi el missatge a on reposen les seves restes: ho estem veient i sentint en les nostres carns. L'assalt al Capitoli ha estat l'acta d'un certificat de profanació que lentament s'havia anat materialitzant.

El Capitoli per desgràcia el tenim avui dia massa a prop a les nostres vides i en la nostra realitat territorial i social, per la degeneració que ha patit la política i en conseqüència l'economia. Tot això animat i consentit per una infinitat de predicadors, molts d'ells amb sous públics, que pretenen amb missatges negacionistes i de falses llibertats reivindicar el que no els pertany perquè es van apropiar d'aquests drets quan governaven. Passa amb l'educació, el medi ambient, l'economia i tants sectors que es van privatitzar com ara amb l'electricitat, que els que són responsables de l'encariment, es posen al capdavant de la protesta.

Danielle Allen escrivia al Washington Post el 2017, que el problema central de les democràcies al món és que mai s'han construït amb una base multiètnica. Jo afegiria multi social, multi religiosa i multicultural: és a dir, una democràcia de la diversitat, en la qual la igualtat política i social s'apliqui en tot el sistema i així, que la seva economia possibiliti l'harmonia. Aquesta democràcia rebutjaria el ressentiment i la polarització per evitar que les desigualtats es refermaran.

Pot semblar utopia, però és imperatiu que els demòcrates tractem les desigualtats amb la seva profunditat universal, ja que ja no és només d'un problema de justícia social sinó de la salut de la nostra democràcia, com diuen Levitstky i Ziblatt. I de no solucionar-se, fins a la seva supervivència, com expliquen amb detall en Com moren les democràcies. Per a aquests autors, les crisis de les democràcies al món tenen matisos comuns, i són molt vulnerables per les mateixes patologies: els seus Constitucions han estat un mur de fortalesa, però amb l'abús de les xarxes socials la seva fortalesa s'està minant i és la ciutadania l'única que pot rescatar-la.

No oblidem que les idees bàsiques d'igualtat, civisme i llibertat van ser un sentiment compartit que va enfortir la democràcia després de superar la Guerra Mundial. Avui ho hem oblidat, i ens hem de comprometre al fet que es recuperin. Necessitem una nova etapa d'igualtat ètnica i cultural que marqui una nova missió a la democràcia, que ha de començar per un primer pas: la transformació de les formes de governança. Perquè es parla molt de governs oberts -ja estem en el quart pla per a això- però la sensació és que s'ha fet poca cosa perquè els beneficis previstos enforteixin el sistema democràtic. El segon pas ha de ser una gran aliança entre tots els actors del sistema, que han d'impedir que es segresti institucions impedint que es renovin en el moment oportú: els acords han de donar-se sí o sí, i no poden ser objecte de xantatges per aconseguir coses que per la via legítima no s'han aconseguit. Un exemple molt clar el tenim amb el que passa amb el poder judicial i altres institucions, que estan anys pendents de ser renovades: qui ho impedeixen estan profanant la democràcia.

La democràcia necessita canvis i sense aquests canvis no podrem arribar als Objectius de Desenvolupament Sostenible previstos per 2030. La present dècada no serà un temps pacífic, perquè dirigir la transformació necessària sense preparació educativa i cultural, i amb el predomini dels interessos dels grups de pressió, és senzillament una guerra encoberta davant d'un enemic que es disfressa amb personatges d'allò més variat. I deixa a una ciutadania tan perplexa i cansada que pot ser arrossegada als disbarats més espantosos.

Cal trobar amb urgència valors que ens donin força, i un pensament que creu noves forces estructurals democràtiques que facilitin un diàleg que es traslladi a totes les esferes de la vida política. El diàleg és l'esperança que ens donarà la possibilitat de somiar amb una nova democràcia, que faci realitat el desig de convivència. I aquesta seria la millor lliçó que la nostra classe política ens pot donar: iniciar de veritat el Pla de Govern Obert que figura en tots els Portals de la Transparència i que lamentablement s'ha quedat petrificat, com si d'una pintura prehistòrica es tractés.

No sóc utòpic perquè lluito des del compromís i amb l'esperança d'arribar a veure-ho.