Davant la corrupció, integritat

"La corrupció és criminal i immoral": així ho va dir el secretari general de l'ONU Antonio Guterres el passat Dia Internacional contra la Corrupció i "representa la màxima traïció a la confiança pública". I durant les crisis i en particular durant la pandèmia ha estat encara més perjudicial, quan comerciants sense escrúpols han estat venent productes deficients o amb costos escandalosos. I Guterres conclou afirmant que la recuperació inclusiva del Covid-19 només pot aconseguir-se amb integritat.

Amb un missatge tan clar i contundent he revisat les manifestacions en el nostre entorn sobre la celebració el 9 de desembre del Dia Internacional de Lluita contra la Corrupció, comprovant que aquest dia -excepte excepcions- va passar sense pena ni glòria. Recordo que altres anys a la nostra comunitat autònoma vaig impulsar declaracions, rodes de premsa i vídeos per a conscienciar la societat. Però aquest any s'ha passat sense fer gaire soroll. Serà un respir?

Perquè el vídeo Civitas, que vam presentar a la commemoració de 2018 va tenir una gran acceptació, i de fet ens ho va demanar la delegada de l'ONU per a la Lluita contra la Corrupció quan es va presentar a la conferència que compartim a Barcelona. Encara que a Múrcia no va caure bé a certs sectors oficials, ara sembla que toca passar pàgina.

Si observem en altres nivells, Access-Info Europe i un centenar d'organitzacions més s'han dirigit a Vera Jourová, vicepresidenta de la Unió Europea, i al comissari Breton, una carta exigint més transparència en l'estructura de les empreses, demanant que consti com a mínim de totes elles una informació que sigui pública i estigui sempre actualitzada en virtut de la Directiva de Dades Oberts: nom del propietari, nacionalitat, mes i any del seu naixement, codi d'identificació, nom i país de residència dels accionistes i situació d'insolvència si fos el cas. Regne Unit i Dinamarca ja han establert normes per a fer-ho així, i la informació dels seus registres d'empreses està disponible com dades obertes.

És important recordar els set objectius essencials per a un marc d'acció estratègica 2030 que Transparència Internacional Espanya ha recomanat: 1. Protegir els recursos públics. 2.Promoure mesures d'integritat política i institucions sòlides. 3. Impulsar la integritat en els negocis. 4. Buscar el compliment efectiu de la llei i la justícia. 5. Ampliar l'espai cívic per a la responsabilitat. 6. Construir una comunitat internacional de lideratge contra la corrupció. 7. Aturar els fluxos de diners il•lícits. Set passos per caminar cap a una societat més justa, menys desigual i més integrada on la democràcia s'enforteixi amb la confiança de la ciutadania en les seves institucions.

A falta de dades o d'interès en la nostra Regió, cal ressaltar l'informe realitzat per l'Oficina Antifrau de Catalunya que ha donat compte d'uns resultats desoladors en el seu detallat Baròmetre 2020 sobre la percepció ciutadana de la corrupció, alguns dels quals anem a referir.

El 18,2% de persones consultades havia vist conductes impròpies en el seu lloc de treball. I arribava al 22,9% la proporció de persones que referien casos de favoritismes a familiars, amics, empreses. Un altre problema que roman és el costum d'acceptar regals, per no parlar del típic suborn, cru i dur: s'ha oblidat el que diuen moltes normatives de transparència pel que fa als regals als alts càrrecs, incloent els acords domiciliaris o en el treball de les cistelles de nadal. Són admeses com un ús i costum, però s'han d'entendre com una corrupció tova. El torró nadalenc, el pernil més un bon vi es gaudeix durant tot l'any per agilitzar expedients i subvencions.

I no diguem res del detectat en les pràctiques del sector sanitari i els salts en les ja permanents i cada vegada més insalvables llistes d'espera: qui no ajuda a un familiar, un amic, un pacient... perquè després passi a la consulta privada? Sense oblidar el detectat en el Baròmetre davant el que passa quan un polític contracta un amic íntim per a un càrrec de confiança: és acceptat per un 6,4% dels enquestats, i el 26,9 considera acceptable fer trampa en l'empadronament per triar escola en els col·legis concertats. Està clar que tenim un problema i no petit sense resoldre. Sembla que les màfies dels poders invisibles de la societat ens han inculcat la idea que la corrupció és acceptable.

Per això no estranya que la visió ciutadana de la política i dels polítics no sigui la millor, perquè no es denuncien irregularitats que, per petites que siguin, haurien de ser sempre un motiu de selecció per als que estan en llocs de responsabilitat. Cal recordar sempre que la vicepresidenta de govern suec, Mona Sahlin va haver de dimitir -sense que ningú la acusara- perquè van descobrir que va pagar amb una targeta oficial a un aeroport unes xocolatines i uns petits records. No va superar els trenta euros i encara que els va reintegrar haver de deixar el càrrec: no es podia concebre que seguís governant un pressupost públic qui no distingia en el petit. I és així: èticament no es pot rebre ni un bolígraf si s'és un càrrec públic. És coherència, perquè ve a demostrar que el bon govern està precisament en els passos quotidians, en les petites accions. Perquè perseguir a qui l'hi porta cru i roba per la porta gran és cosa que queda en mans de Fiscalia i Policia, però la ciutadania ha de ser sensibles i rebutjar la corrupció en la vida quotidiana.

Hi ha una altra dada del Baròmetre que estem glossant que em preocupa molt, i és la cultura que estem deixant en la joventut, perquè els joves de 18 a 29 anys són els més tolerants amb les conductes corruptes. I és més greu encara si ho sumem a un altre resultat: la desconfiança que segueix imperant al personal al servei de l'Administració: un 78,6% considera que segueixen existint molts vincles entre la política i els negocis. Per tot això s'explica que estigui en descens la percepció de transparència de les institucions, amb un 59% de la ciutadania creient-poc o gens transparents, i que un 74,9% de la població consultada opini que no s'està fent res per evitar la corrupció. La ciutadania coincideix amb la percepció del secretari general de l'ONU.

És l'any de la Covid-19 i és possible que el virus ens hagi afectat. Desitjo que la vacuna ens torni la salut, però lamentablement no veig que s'inverteixi en el sanejament del sector públic, perquè es despulli de virus de la corrupció, que està deixant a la societat i a l'Economia a les portes de les UCI. Un cop ens haguem injectat la vacuna, seria bo que les institucions que tenen encomanada per llei la lluita contra la corrupció, promoguessin enquestes a la ciutadania de la nostra Regió, directes i aclaridores, per anar prenent mesures en un Pla Anticorrupció, que passaria per canviar la cultura actual per una més exigent en els principis d'integritat i ètica.

Per recuperar-nos, diu l'ONU, hem d'estar units i amb un fort suport en l'Educació i en el Dret a la informació. Un missatge final ben clar: No hi ha recuperació sense integritat.