L'organització de la feina en l'era de les xarxes

El segle XXI ha comportat noves tendències econòmiques, s'ha erigit sectors d'activitat que antigament no existien, i també ha enterrat altres tradicionals, que amb el temps han perdut la seva raó de ser. Tot i que les transformacions socioeconòmiques que han tingut lloc en els últims trenta anys indubtablement han empès l'evolució de l'organització de la feina, la veritat és que en el cor d'aquest impuls està el progrés tecnològic. I la pandèmia no ha fet sinó accelerar una transformació que ja estava en marxa.

Imatge d'arxiu (EP)

D'una banda, el canvi tecnològic ha reforçat l'estandardització de la feina i la desintermediació de tasques, reduint d'aquesta manera els costos de monitorització i supervisió de l'execució del treballador. La intensificació de la pressió competitiva de mercat que imposa l'adopció progressiva de tecnologia exigeix a l'empresa una major flexibilitat i agilitat, el que l'ha portat a alleugerir la seva estructura, subcontractant determinades tasques no estratègiques a l'exterior, tant a altres empreses com a treballadors autònoms.

Els serveis i aplicacions d'informació i comunicacions han atorgat la mobilitat al treballador, que amb dispositius informàtics i una bona connectivitat, en principi pot treballar des d'on vulgui i quan vulgui. Aquest factor fa que la jornada fixa tradicional vagi perdent sentit: en l'organització emergent ja no té sentit el presencialisme, i les hores d'entrada i sortida estrictes i inamovibles. Això pot tenir efectes positius, com la capacitat que el treballador estableixi el seu propi equilibri entre la vida privada i la laboral, però també revesteix perills relacionats amb que no desconnecti mai dels temes de la feina, a l'estar sempre localitzat i accessible gràcies a la tecnologia.

Les eines digitals que s'han anat difonent en l'última dècada han desencadenat el poder de les xarxes. Aquestes tecnologies han permeat en la cultura de les organitzacions, provocant transformacions en els models jeràrquics heretats, i injectant la saba de la feina en xarxa. Ara ja es parla del lloc de treball digital.

El lloc de treball en l'actualitat s'ha de veure com un sistema complex i interconnectat de persones, procés i tecnologia, encara que aquesta última ha de ser dissenyada per enfortir el sistema i no per causar disrupció en ell. Per Deloitte, es tracta de l'evolució natural del lloc de treball tradicional, i inclou totes les tecnologies que utilitzen els treballadors en el seu dia a dia, des de les relacionades amb l'àrea de recursos humans, a les específiques de la branca de negoci de la empresa, passant per les de comunicació (correu electrònic, missatgeria instantània, xarxes socials) i les destinades a celebrar reunions virtuals (videoconferència). L'estratègia és construir xarxes professionals i de negoci, més enllà dels grups de treball naturals, basades en la col·laboració i l'intercanvi d'informació.

La consultora Ideal State defineix quatre pilars del lloc de treball digital:

1. Comunitat i col·laboració: com les persones es connecten, aprenen i treballen millor juntes.
2. Gestió de l'contingut: com es produeix, es descobreix i és utilitzat el contingut rellevant.
3. Gestió de les dades i de la informació: com es transformen les dades en informació útil i accessible.
4. Estratègia: on vol anar l'organització i quin és el full de ruta per arribar-hi.

Com es pot apreciar, són tendències en les quals les organitzacions prescindeixen de les jerarquies voluminoses de càrrecs intermedis -que solen convertir-se en una successió de departaments com zulos incomunicats dels que no surt la informació-, i adquireixen una estructura més plana.