La classe mitjana sobreviu

No hi ha dubte que la classe mitjana és el sector més perjudicat durant aquests anys de desencerts polítics i econòmics. La seva mobilitat va cap avall. El govern, degoteig dels milions de dòlars que van entrar a la nació en els sectors populars però no està interessat en que això contribueixi a la mobilitat cap amunt. No han estat interessats a enfortir la classe mitjana.

No hi ha dubte que la classe mitjana és el sector més perjudicat durant aquests anys de desencerts polítics i econòmics. La seva mobilitat va cap avall. El govern, degoteig dels milions de dòlars que van entrar a la nació en els sectors populars però no està interessat en que això contribueixi a la mobilitat cap amunt. No han estat interessats a enfortir la classe mitjana.

Ho va dir un Ministre: "no és que anem a treure a la gent de la pobresa per portar-la a la classe mitjana i siguin escuàlids", frase que independentment del context resumeix una visió política. Amb pobresa el projecte té mes opció.

Per contra, la classe mitjana és l'exemple a seguir en la recerca d'un equilibri en les societats modernes. El món serà més just i equilibrat en la mesura que les polítiques públiques busquin com a centre de les seves estratègies la de promoure la consolidació de grans sectors mitjans de la població i que siguin efectivament la majoria.

Una visió política justa ha de centrar la seva vocació en el desenvolupament i consolidació de la classe mitjana com a protagonista de l'equilibri social. Per exemple, l'esforç de Brasil que va aconseguir incorporar a més de 17 milions de pobres als estrats mitjans de la població va ser un avanç extraordinari i una mostra que aquest és el camí a seguir.

Mentre que en països com Veneçuela o Argentina, reconeguts per haver comptat en el passat amb sòlides classes mitjanes, avui ens trobem amb un panorama on s'empeny als sectors mitjans cap a la pobresa. Això per què?

Els estrats mitjans de la població són menys manipulables i són cada vegada més difícils de convèncer en les conteses demagògiques electorals. Les classes mitjanes tenen una arrogància difícil de modelar i la seva capacitat de transigir davant la injustícia, la corrupció i la submissió davant el poder és cada vegada més evident. El potencial electoral segueix entre els pobres, per això es tracta de controlar-los per evitar que es revelin i pensin amb llibertat.