Un conflicte inútil

L'ideal seria que les relacions de Veneçuela amb els Estats Units gravitessin en el mutu respecte, de cooperació, d'intercanvis comercials predictibles, i on la base de les relacions anés la tolerància, de reconeixement als pobles que democràticament trien als seus governants, siguin aquests blancs, negres, indis, de dreta o d'esquerra.

L'ideal seria que les relacions de Veneçuela amb els Estats Units gravitessin en el mutu respecte, de cooperació, d'intercanvis comercials predictibles, i on la base de les relacions anés la tolerància, de reconeixement als pobles que democràticament trien als seus governants, siguin aquests blancs, negres, indis, de dreta o d'esquerra.

Quan un govern no se sent còmode amb el model polític d'un altre, amb els trets del seu lideratge o la seva política d'aliances, simplement aplica la joia de la corona de la diplomàcia, la freda reciprocitat. En altres paraules, si rebo, dono, i sinó em convé no em relaciono mes allà de les formalitats. En el cas de Veneçuela hem practicat aquests criteris. Sota la doctrina Betancourt no teníem relacions amb dictadures llatinoamericanes, vam mantenir relacions fredes amb el bloc socialista i hem suspès relacions quan això ha estat necessari. Hem usat un arc de Sant Martí d'opcions sense ofendre i sense acceptar ser ofesos.

Entre els governs d'Estats Units i Veneçuela no hauria de continuar la bel·ligerància. Són massa anys d'agressió verbal i accions irritants. Des d'aquell desvergonyiment de no rebre l'ajuda d'Estats Units, quan el deslave de Vargas, es van obrir les alarmes que el que vènia era discòrdia entre els dos països. Així ha estat.

En un escenari de lògica diplomàtica aquests socis comercials estarien en els millors termes. Dos països que lluiten amb sinceritat contra la corrupció, el narcotràfic i el respecte dels drets humans es complementarien. No obstant això, aquest no és el cas. En una Veneçuela amb poders independents ningú des de l'exterior hauria de recordar els qui són els violadors de DH doncs ja haurien estat imputats. Cap funcionari públic deuria sortir-se amb la seva dipositant diners mal habidos en bancs estrangers. Per exemple, en un estat de cooperació es treballaria entre uns altres sobre les denúncies del Banc d'Andorra.

Sens dubte en aquests anys se li ha donat pas a la passió inútil i es va marginar la diplomàcia.