Què més necessiten per entendre?

No em vull imaginar a un Veneçolà que no estigui pertorbat en aquests dies. Excepte alguns, que han sabut pescar en els rius regirats d'aquesta llarga involució i que encara tindran espai per seguir saquejant a la nació. Tantes vegades van advertir veus il·lustres, economistes, opositors i fins a fidels seguidors del chavisme sobre la destinació que li esperava al país de continuar amb un model econòmic que havia fracassat on es va voler implementar. No es tractava d'un experiment, no era opció, no era un somni, era el camí segur a un malson.

No em vull imaginar a un veneçolà que no estigui pertorbat en aquests dies. Excepte alguns, que han sabut pescar en els rius regirats d'aquesta llarga involució i que encara tindran espai per seguir saquejant a la nació. Tantes vegades van advertir veus il·lustres, economistes, opositors i fins a fidels seguidors del chavisme sobre la destinació que li esperava al país de continuar amb un model econòmic que havia fracassat on es va voler implementar. No es tractava d'un experiment, no era opció, no era un somni, era el camí segur a un malson.

Veneçuela està colpejada més que en cap altra etapa de la seva vida republicana. El chavisme se va embrancar en una visió de país que ens ha situat en un llindar molt pitjor del dolent que la gent va pensar que estàvem per allà per l'any 1999. Estem bastonejats, hem botat les benediccions de la terra que ens va donar un fruit que en comptes de convertir-se en la nostra salvació ha estat la nostra gran perdició. Hem viscut d'un estat rentista i amb això la seqüela de trastorns que es deriven. El més greu al meu entendre, és que ens hem convertit en una societat profundament corrupta. L'ètica, els valors, el sentit de pertinença i respecte pels altres els hem enviat a l'escombriaire de la història.

Aquesta mateixa setmana quedem sorpresos en escoltar en un esdeveniment de la "Fundació Espai Obert" a ex alts funcionaris del President Chávez, confirmar el desastre de l'economia, complexes i difícils mesures que amb les seves respectives variacions recomanaven s'haurien d'implementar amb caràcter d'urgència. La guinda del pastís, el fatalista article d'Heinz Dietrich, pare del socialisme del segle XXI.

Un país no ha de ser conduït per amateurs, sense inclinació a la democràcia, per persones sense la deguda preparació, sense experts i per homes que no respecten les Institucions. Aquesta és part de la tragèdia del país. Ens emborratxem de riquesa, oblidem la forma i el contingut de la gestió de l'estat. Usen la retorica i la pobresa com a escut per amagar les seves grans deficiències. El poder constituït en la praxi va enterrar un bon pacte social com n'és la Constitució. La nació requereix un canvi.