El País que no aprèn

Óscar Hernández Bernalette
Diplomático

Oscar Hernández Bernalette

Tots els grups de poder, religions o cultes, legislessin les seves creences com a lleis si obtenen el poder polític per aconseguir-ho. Exactament és això el que aquesta passant a Veneçuela. L'executiu assoliment afeblir les instàncies de l'estat per convertir-les en submisses als seus designis i avui estem davant una nació institucionalment feble. El mes important òrgan decualquier estat com l'és el Judicial en servir als interessos dels primers impedeix la garantia d'equilibri en la societat.

Tots els grups de poder, religions o cultes, legislessin les seves creences com a lleis si obtenen el poder polític per aconseguir-ho. Exactament és això el que aquesta passant a Veneçuela. L'executiu assoliment afeblir les instàncies de l'estat per convertir-les en submisses als seus designis i avui estem davant una nació institucionalment feble. El mes important òrgan decualquier estat com l'és el Judicial en servir als interessos dels primers impedeix la garantia d'equilibri en la societat.

La nova designació de diferents càrrecs del Poder Moral, (Defensor del Poble, Fiscal General, CNE) són una mostra d'un sector totalment empoderado de la nació que usen qualsevol mètode i interpretació possible per aconseguir els seus interessos. Ens fem la pregunta mes ingènua possible, és això ètic?. No ho és al meu entendre. Després de tants conflictes i situacions per les quals ha estat sotmesa la nació en els últims anys com és possible que la cúpula governant no entengui que un gruix del país demana oxigeno, sindéresis, equilibri i respecte per milions de veneçolans que no creuen l'els fonaments sobre els quals basen el seu projecte.

Quina necessitat té la ciutadania, el chavismo, els homes i dones honestes d'aquest país de rebre una cachetada quan es decideix reafirmar i designar a persones en llocs claus de la vida institucional que han generat resistència i dubtes raonables per la seva actuació . Alguns d'aquests designats generen resistència, soroll, han creat sospites quant a la seva honestedat intel·lectual i democràtica. Llavors ens preguntem per a què seguir tirant-li llenya al foc. Per què no actuar amb prudència i grandesa. Potser tenen raó els qui afirmen que aquesta és la vella tàctica per desmoralitzar a els qui àdhuc creuen en la Constitució i aposten al fet que la sindéresis tornés algun dia a aquest país.

L'única cosa certa és que no s'equivoca Aristòtil quan assegurava que les nacions estables són aquelles en què tots són iguals davant la llei. En aquest país de 30 milions cada vegada estem mes distants de la igualtat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.




Más autores

Opinadores