Cada 25 de novembre les dones assistim, i fins i tot col?laborem, a la cerimònia de rentat de cara del sistema respecte a la violència estructural contra les dones.

Cada 25 de novembre les dones assistim, i fins i tot col·laborem, a la cerimònia de rentat de cara del sistema respecte a la violència estructural contra les dones. Any rere any, durant una setmana, fins i tot al llarg de 15 o 20 dies el sistema engega diferents mecanismes de rentat i centrifugat perquè, com en la Responsabilitat Social Corporativa tot segueixi igual. Així assistim a una sobreabundància de notícies respecte a com el sistema consent diferents i diverses mesures estructurals que perpetuen la quota del 100% masculina en tots els estaments, la qual cosa permet a la masculinitat ser l'epicentre d'un sistema que promou les desigualtats per raó de gènere en primer lloc. Desigualtats que no repetirè aquí perquè, en major o menor mesura, totes les dones les sofrim i les sabem. Després està el centrifugat que consisteix a dir-nos a les dones dels països del primer món com de malament viuen les dones dels països que el sistema explota per diferents raons. Així podem llegir i sentir com aquestes dones són traficades, pol·lucionades, comprades i esclavitzades en diferents versions quotidianes perquè al primer món es pugui des de comprar roba d'allò més barata fins que els puters puguin tenir joguines de diferents edats i nacionalitats per a solaç dels seus penis.

A cada poble i a cada ciutat es promouen les protestes dels moviments feministes als quals es dóna la veu en aquests dies perquè sembli que el sistema es preocupa per aquesta violència endèmica que promou i consenteix. I el pitjor de tot, al llarg de la setmana es repeteixen els actes institucionals on veiem, en el que podríem qualificar de la perfecta cerimònia de la confusió a consentidors i beneficiaris del maltracte sistèmic mostrar-se cínicament solidaris.

La responsabilitat social corporativa es va inventar perquè el sistema pogués seguir exprimir a les persone mentre se'ls diu i mostra amb diferents òbols que empreses i governs es preocupen pel benestar i els drets que els roben. El 25N, és la responsabilitat social corporativa del sistema patriarcal que serveix perquè la violència estructural del sistema contra les dones es perpetuï mentre veiem a encobridors del maltractament ocupar llocs en governs i en partits polítics. I si pensen que això no és possible en una ciutat del Vallés acabem d'assistir a aquesta cerimònia execrable de la pressió damunt la dona maltractada per a que res trascendeixi.

Segur que hem de continuar celebrant el 25N?