Que volen que els digui jo és que és entrar en un ascensor i em ve un subidón, sentin. Jo crec que això és producte de tanta pel·lícula amb ascensor on entre pis i pis donava temps de ficar-se la llengua fins a l'esòfag.

Que volen que els digui jo és que és entrar en un ascensor i em ve un "subidón", escoltin. Jo crec que això és producte de tanta pel·lícula amb ascensor on entre pis i pis donava temps de ficar-se la llengua fins a l'esòfag. I ja no diguem si la cosa anava d'edifici d'oficines on entre el hall i l'últim pis donava temps d'arrencar el sostenidor, descordar pantalons, pujar camises i fer-se "un polvo" com una catedral, que sempre cal pensar en Déu, que diuen que està a tot arreu i jo vaig anar a col·legi catòlic.

La veritat és que m'envolten les temptacions perquè avui tot edifici té ascensors i els edificis cada vegada més pisos, així que, clar, és un no parar. És veure un ascensor i se'm dispara la imaginació. M'imagino orgies, proposicions poc honestes o són honestes?, diàlegs on tot gira al voltant d'una trobada sexual sense fi.

Cada vegada que entro en un ascensor és gairebé com si ja estigués penetrant; tot em recorda al coit. S'obren les portes, es prem el botó amb un dit, s'entra en un joc de mirades, s'atapeeix la gent, es puja, es puja i al final surten a borbollons en cascada vessant tothom per la planta 23. Sí, fins a aquest detall és sexual; 23 són els minuts que s'empren de mitjana en una relació heterosexual.

No saben el que jo sofreixo als ascensors. Cada persona és una possibilitat. Cadascuna porta roba interior i al mig segon sento que tota aquesta roba interior està aquí amenaçant la meva seguretat. Ara també veig sostenidors a la porta de l'ajuntament. Dec tenir al·lucinacions. He anat a la consulta mèdica, i m'ha atès una noia que m'ha dit que el que tinc són fantasies masclistes. Haig de dir-li al meu assessor que exigeixi que em visiti un metge.