Me'n vaig o em quedo?

No és una pregunta estranya per als veneçolans en aquests temps tan difícils i de diàspora. Milers de Veneçolans han emigrat a d'altres països especialment des de fa uns deu anys. Les preguntes inicials davant de tal realitat que podem fer-nos són, per exemple, per què emigren?

No és una pregunta estranya per als veneçolans en aquests temps tan difícils i de diàspora. Milers de Veneçolans han emigrat a d'altres països especialment des de fa uns deu anys. Les preguntes inicials davant de tal realitat que podem fer-nos són, per exemple, per què emigren? Milloren els veneçolans la seva qualitat de vida en altres països? Troben el que busquen en deixar la seva mare terra? Quants fracassen durant el procés migratori? Des de fa algun temps hem avaluat les característiques de la diàspora veneçolana i una primera conclusió a la qual hem arribat és que si bé existeixen raons objectives perquè molts veneçolans decideixin partir, també és molt cert que la majoria dels que se'n van no es preparen per assumir els reptes del procés migratori. Molts dels que emigren se sotmeten a pressions familiars, legals i emocionals que s'originen des del mateix moment en què decideixen avaluar el procés migratori.

Veiem el nostre primera interrogant. Per què emigren les persones en general? El 3% dels ciutadans del món són emigrants. Mentre escrivim aquesta nota són milers els éssers humans creuant fronteres i molts d'ells tornant als seus països d'origen. En aquests dies hem vist horroritzats la tragèdia de centenars de nens Centro Americans tractant d'arribar als Estats Units per reunificar-se amb els seus pares o aquests últims enviant-los amb la sola esperança que puguin trobar una millor qualitat de vida en el gegant del nord i salvar-los així d'una sort de marginalitat certificada en qualsevol dels barris en els quals viuen controlats per les màfies de les drogues o bandes criminals que brollen com a pedres en els espais urbans de moltes de les ciutats dels nostres països llatinoamericans.

Veneçuela va ser un país receptor d'emigrants però lamentablement en aquests temps milers de veneçolans, la majoria preparats, es plantegen formar part dels corrents migratoris. Algunes estadístiques de fa uns anys (2010) i conservadores al meu entendre del Banc Mundial assenyalen que la suma aproximada de veneçolans emigrants era de 521.620 i els principals països receptors són Estats Units (EUA), Espanya, Colòmbia, República Dominicana, Portugal i Canadà. Per la seva banda, el cens d'EUA del 2010, indica que la presència de veneçolans havia crescut 135%. En els últims 10 anys uns 90.000 veneçolans han rebut la residència permanent (green card) a EUA segons fonts oficials.

Els Veneçolans emigren per per raons objectives i subjectives. La primera és la recerca d'una vida millor, que els ofereixi oportunitats econòmiques, seguretat personal, nous horitzons. Sens dubte les polítiques laborals i migratòries dels països es converteixen en un imant o en obstacles perquè les persones decideixin on intentar emigrar. Per exemple, la situació política de Veneçuela i la percepció que la conflictivitat s'incrementés és una de les raons objectives que fa que les persones, especialment les més joves, intentin el camí migratori com una alternativa. Per descomptat temes com la degradació ambiental, conflictes armats, la desocupació i la inflació són factors que atempten a la permanència de molts ciutadans als seus països d'origen i en el cas de Veneçuela aquests influeixen d'una manera determinant particularment la inseguretat personal que és la principal causa que empeny als sectors classe mitjana a buscar millors opcions de vida fora del país.

Sean cuales anessin les raons objectives o subjectives podem asseverar que tot procés d'aquesta naturalesa és emocionalment difícil pels quals es van i per als familiars que es queden. Cap emigració és igual a l'altra, cada història és diferent i el que les persones es troben al llarg del camí no sempre és tan halagador com l'hi imaginen. Ser turista és diferent a la condició d'emigrant. És per això que recomanem que qui aquest o avaluant emigrar demanin ajuda especialitzada. És una decisió de vida massa vital com per prendre-la a la lleugera.

Des del Centre de Capacitació Migratòria a Caracas hem ajudat a través de tallers, conversatorios i assessories migratòries a comprendre el fenomen i donar-li l'oportunitat a les persones a avaluar degudament si estan en condicions acceptables per emigrar, a més d'orientar en com fer una avaluació integral de les raons que ho obliguen a prendre la decisió i quins són les condicions objectives que existeixen en alguns de les principals destinacions.

És una decisió complexa per la qual hi ha preparar-se adequadament. No sempre anar-se és la solució i moltes vegades les causes objectives que empenyen la decisió tenen la seva resposta en el seu espai vital i no en altres llocs. No són poques les persones que després de la tempesta per la qual passen avaluant aquesta opció descobreixen que al final del camí la millor decisió és quedar-se.