La meva senyora no llegeix perquè ho dic jo

Exactament així ho va verbalitzar el mascle que es va presentar amb els seus dos fills i la seva dona en una biblioteca pública de la ciutat de Terrassa. La ciutat és anècdota. El fet és el que ens ha de preocupar perquè succeeixen situacions similars a qualsevol ciutat d'Europa.

Ell es va apropar al mostrador de la biblioteca per sol·licitar el carnet de la mateixa per a ell i els seus fills. La professional d'atenció al públic li va preguntar, lògicament, a la dona si anava a voler que l'hi fes també a ella. La dona solament va esbossar un mig somriure i ell va respondre que només per als seus fills i ell. Ella, amb un gran sentit de la defensa dels drets humans, i jo afegiria amb un molt de perspectiva de gènere, va tornar a dirigir-se a la dona per demanar-li si volia que també l'hi fes a ella. No va haver-hi possibilitat de resposta. Ell, el mascle, la va posar d'una empenta dissimulada darrere d'ell i encarant-se amb la professional li va etzibar que només per a ell i els seus fills. Aquesta és la realitat quotidiana d'aquestes dones que el patriarcat àrab sotmet en nom d'una religió, que, com totes les religions, solament busca reduir a les dones a una ciutadania subrogada.

Farta de sentir que les feministes europees estem exagerant com quan va néixer "Ni putes, ni submisses" o vam fer la campanya #burkamutila, crec que va sent hora que assenyalem què hi ha, no ja sota el burka, si no sota tots aquests signes externs, suposadament religiosos, que cobreixen, desdibuixant-les, a moltes dones i que són, en realitat, la marca d'un ordre patriarcal que s'amaga darrere d'invocacions religioses. Marca que apel·la a les arrels culturals dels països àrabs que van abandonar elles o les seves famílies perquè les més joves que pensin a rebel·lar-se i ser elles mateixes sàpiguen que per ser acceptades per aquest eufemisme patriarcal de "els seus" han de sotmetre's a les exigències d'els qui vigilen a la seva comunitat.

Aquestes dones tenen la desgràcia d'haver recalat en un país en el qual, a diferència de França, es confon la religió amb la cultura i es subsumeixen els drets humans a una suposada llibertat religiosa que sempre té l'efecte col·lateral de la submissió de les dones a l'ordre patriarcal. Així que aquests mascles i els seus vigilants a sou han d'estan molt contents perquè els obispogallardones consideren que els cossos de les dones espanyoles són úters sobre els quals poden legislar perquè incubin molta mà d'obra barata que una vegada nascuda es pretén que no tingui els drets que a sang va conquistar la generació de iaiesflautes enfront de la dictadura i perquè en PPEspaña es diu adoctrinar a llegir-se i defensar els Drets Humans i alliberar a ensenyar el catecisme i posar, com als seus països, al govern de genolls davant el cor de ploramiques bisbals que viuen dels nostres impostor.

Deia Foucault, que el poder més eficaç és el que es recolza en símbols i ens passa gairebé desapercebut el seu funcionament. És el que ens sembla "el natural" i que impedeix a la gent veure que hi ha altres formes de viure, de ser, d'estar. Per això ella solament llegirà el que el seu mascle li indiqui i no podrà anar a la biblioteca fos cas que es topés amb llibres que li diguessin que el que la seva comunitat patriarcal anomena cultura i religió no és més que l'ordre patriarcal que també pateixen les europees en la PPEspaña. I si serveis públics no ho remeien, no podrà aprendre el nostre idioma que igual escolta i llegeix que les dones en aquest país han decidit defensar com les seves àvies i mares els seus drets. Desconeixerà que hi ha altres realitats perquè com a propietàries dels nostres cossos, senyores de les nostres vides i ciutadanes europees li diem cada dia als "obispogallardones":

Traieu els vostres rosaris i els vostres burkas dels nostres drets de ciutadanes del món!
Deixeu d'anomenar religió al sexisme! I no oblideu mai que llegeixo, cardo i decideixo quan vull ser mare, perquè ho dic jo!