El regionalisme a Amèrica Llatina sense oxígen

El procés d'integració regional ha generat moltes expectatives i demostrat pocs beneficis per als pobladors de la regió. No hem mesurat els nivells de satisfacció integracionista per demostrar, per exemple, en què s'han beneficiat els nostres països de tant discurs, tantes trobades, anuncis i promeses.

El procés d'integració regional ha generat moltes expectatives i demostrat pocs beneficis per als pobladors de la regió. No hem mesurat els nivells de satisfacció integracionista per demostrar, per exemple, en què s'han beneficiat els nostres països de tant discurs, tantes trobades, anuncis i promeses. La retorica segueix predominant més que les mesures pràctiques que garanteixin un procés en vies de consolidació d'un gran espai econòmic i comercial llatinoamericà. La Comunitat Andina trontolla i el Mercosur sembla estancat. Avui existeixen gairebé els mateixos obstacles burocràtics, administratius que fa 30 anys. No hi ha lliure mobilitat de persones, no tenim una política de cels oberts i segueixen sent les fronteres i els nostres ports els grans obstacles per al lliure comerç entre els nostres pobles. Mentre que al món es consoliden regions, en la nostra la dispersió i la divisió estan a l'ordre del dia.

El regionalisme és una tendència universal. Mostra d'això són els més de tres-cents acords comercials notificats davant l'OMC. Per la seva banda, si alguna cosa ha tractat de fer el conjunt de governs de la regió llatinoamericana per dècades és la de convertir aquesta part del continent en una regió en el sentit mes ampli de la paraula. No en el simplement geogràfic, que de per si ho és, sinó com a entitat política i econòmica. No obstant això, si bé la naturalesa s'ha encarregat de bona manera donar-nos una entitat força homogènia, els homes encomanats de fer la política en aquesta part del món mes s'han apropat a unir-nos per la via de la retòrica que per la de la integració àmplia, verificable i perdurable. Això és, sense Institucions solgudes.

A veure. Dues grans etapes per avaluar els esforços per integrar la regió. Sense menysprear els esforços al llarg de la història i el llegat dels nostres libertadors per la construcció d'una regió alliberada mes que integrada, podem veure dos períodes ben diferenciats, els anys noranta i el cicle que correspon a la primera dècada del nou mil·lenni. En la primera etapa, ens caracteritzem per un embull d'acords comercials i d'integració que van ser proliferant i consolidant-se en una dècada on s'imposava una visió liberal de l'economia i d'inserció en els processos de globalització. Tenint com a puntes de llança la CA , l'Acord d'Integració Centro Americà, Caricom, Mercosur i posteriorment l'Acord del Pacifico. A aquests se sumen els TLC entre alguns països de la regió, especialment impulsats per Xile i Mèxic. El G? 3 va ser un d'aquests esforços integradors amb Colòmbia i Mèxic, i que lamentablement va ser denunciat per Veneçuela durant l'inici del Govern de Chávez. Va ser per cert l'època on es prohibia parlar en l'argot oficial de productivitat, globalització en termes positius i de competitivitat.

Amb el regionalisme obert es buscava entre altres propòsits conformar una economia de major escala per a la regió. Era difícil intentar penetrar l'economia mundial amb economies de menor dimensió. Veneçuela tènia major opcions com a membre de la CA que com a actor individual a més per descomptat la seva fortalesa com a proveïdor de petroli que perfectament hagués pogut desenvolupar una economia energètica com a pocs països a la regió.

Un altre dels objectius que es perseguia era fer que les nostres empreses anessin mes competitives. Els governs estimulaven a les seves empreses a competir per desenvolupar les seves capacitats exportadores. D'altra banda, aquests processos d'integració i al seu torn d'ampliació de mercats permetia l'estalvi de divises convertibles, així com atreure inversions directes basades en l'amplitud dels nous mercats que s'obrien entre els països de la regió. Un inversor estranger a Veneçuela, per exemple, s'articulava al mercat Andí sense major dificultat.

Aquesta fortalesa integradora buscava també permetre-li a la regió una major capacitat negociadora enfront de tercers. S'entenia que una regió unida negociaria amb major paritat davant les grans economies ,especialment els Estats Units i la CE. Avui l'altre gran actor seria Xina. Tota aquesta llista de propòsits per a la regió buscaven a més tres grans objectius, ampliar els fluxos de comerç entre els països de la regió, desenvolupar la infraestructura regional i generar riquesa a la zona amb el seu conseqüent efecte en la creació d'ocupació estable. Aquesta visió era el preàmbul a nous i majors consumidors amb opció d'elecció de productes.

Entendre el regionalisme d'aquesta manera era la frontissa a una futura unitat política. No obstant això, veiem que les diferència polítiques i les imposicions ideològiques van situar a la regió lluny d'un regionalisme vigorós que la col·loqués en una dimensió competitiva davant la resta del món. El que hem construït és un esquema inadequat que es basa en la cooperació sense interdependència, per sobre de la competència i la retorica com a eina de desintegració de l'arquitectura comercial i econòmica que bé es perfilava com la base d'una regió forta i molt mes dinàmica. La ideologización de la integració ha afeblit les institucions comunitàries . Els executius reinterpreten el procés al seu antull i fan retrocedir iniciatives del passat que ja ens haurien d'haver convertit a la regió mes integrada del planeta.

Poguéssim llavors concloure preguntant-nos,. Estem segurs que als nostres països les seves classes dirigents, les seves institucions, els governants, estan convençuts de les grans oportunitats que brinden a la regió els processos d'integració? D'altra banda, estan els pobles de la regió consenteixes dels beneficis que la integració econòmica, social, política, té per a ells? Hem mesurat alguna vegada els nivells de satisfacció integracionista. En què s'han beneficiat els nostres països de tanta retorica, tantes trobades , anuncis i promeses.

Oscar Hernández Bernalette és Ambaixador de Carrera, va ser Director General de Negociacions Internacionals de l'HISSI i Director General d'Economia i Cooperació Internacional del MRE