Cada vegada que un mitjà de comunicació esmenta que les nenes segrestades seran venudes com a esclaves em sembla que hauríem de reflexionar quina mena de periodisme estem fent quan utilitzem eufemismes que amaguen la realitat que la hipocresia d'un sistema social permet per seguir omplint comptes corrents alimentats per negocis que trafiquen amb éssers humans per satisfer la passió de sentir-se poderós utilitzant a dones.

Cada vegada que un mitjà de comunicació esmenta que les nenes segrestades seran venudes com a esclaves em sembla que hauríem de reflexionar quina mena de periodisme estem fent quan utilitzem eufemismes que amaguen la realitat que la hipocresia d'un sistema social permet per seguir omplint comptes corrents alimentats per negocis que trafiquen amb éssers humans per satisfer la passió de sentir-se poderós utilitzant a dones. Ara bé, també hem de replantejar-nos quina mena de solidaritat exercim quan ens acontentem a demanar que tornin a casa perquè no siguin venudes com a esclaves i no tenim el coratge d'anomenar les coses tal com són.

Vivim en un sistema social que no solament tolera, sinó que permet, que les persones siguin traficades i comercialitzades perquè rendeixen més diners que la droga i les armes conjuntament. Les dones traficades són hormonades com a animals perquè rendeixin més, amenaçades les vides de les persones que elles estimen perquè serveixin sense queixa, mostrades en els mitjans com a dones lliures per fer callar consciències, portades d'un país a un altre perquè sentin el desemparament i aprofundir la seva síndrome d'Estocolm, apallissades quan no han rendit suficient, abandonades quan ja no serveixen o llançades a un contenidor quan han estat animals de luxe per plaure a puters d'alt standing als quals se'ls sol anar la mà quan les barregen amb drogues però que sempre tenen al seu servei qui els neteja la sang com en la cèlebre pel·lícula de Tarantino. Quan la INTERPOL les troba no hi ha rastres en els seus cossos i els seus senyals d'identificació han estat esborrades.

?Stieg Larsson en la seva magnífica trilogia "Millenium", que no és una novel·la si no una recerca periodística que mai hagués vist la llum, va demostrar la profunditat de la penetració de les màfies que trafiquen conjuntament amb armes, drogues i dones que comporta que moltes persones tinguin informacions que ningú publicarà i que organitzacions valentes com APRAMP hagin vist d'aprop les amenaces de sicaris a sou.

Quant Espanya i molts altres països, van signar en 1949 el conveni de l'ONU: Convenció per la Supressió del Tràfic de Persones i l'Explotació de la Prostitució Aliena, estaven il·legalitzant la prostitució però tenim uns governs que practiquen la hipocresia de l'eufemisme fins a extrems realment vergonyants. Així que cada vegada que vostès llegeixin o sentin la notícia que es multarà a les dones prostituïdes si estan al carrer o en la carretera, o que les ordenances municipals regulen que els "locals d'oci adult", "els clubs d'alterne" estiguin a més de 500 metres d'un col·legi sàpiguen que aquests eufemismes que estan tranquil·litzant la seva consciència de bona ciutadania estan permetent el segrest i el comerç de nenes a Nigèria i a qualsevol país on la misèria i el fanatisme ho permet.

Aquestes nenes segrestades seran venudes com a esclaves, com tantes altres, per alimentar els circuits dels puters que compren prostitució perquè al sistema patriarcal li va molt bé que la majoria crea que aquest comerç esclavista s'escull lliurement. Encara que aquestes nenes puguin ser rescatades o canviades per alguna cosa, en altres llocs, al mateix temps, estaran sent esclavitzades moltes altres per a la demanda dels puters que circulen lliurement pels nostres carrers. Fins a quan volem permetre-ho?

Carme Freixa
Periodista