Ministeri per a la "defensa" mundial de Veneçuela

Tinc la impressió que tan gran despropòsit no serà sinó un balafiament dels diners de les arques de l'estat ja de per sí molt mal administrades i abusades durant aquests últims anys. Una nova instància comunicacional de l'estat que podríem entendre-la com una gran contradicció en el seu concepte i segur una estafa en la seva eficiència.

En primer lloc, no és cert que hi hagu una guerra mediàtica i una campanya internacional contra Veneçuela. En aquest cas caldria corregir, no és contra Veneçuela sinó contra el Govern que regeix les destinacions de la nació. Veneçuela no és solament el seu Govern. En segon lloc, no existeix tal campanya com l'anuncia Maduro quan afirma que: "És un gran repte per a qualsevol país poder enfrontar la guerra comunicacional, que s'ha deslligat contra el país, la revolució i especialment contra mi com a president".

Quin Guerra? El fet que els mitjans recullin diàriament informació sobre les manifestacions, sobre els atropellaments als estudiants, la criminalitat i la corrupció a Veneçuela és font noticiosa que seria impossible que no la reflectissin en un món globalitzat. Sobre el que està passant al país s'ha escrit fins a l'infinit. Són molts els articulistes, les cadenes televisives internacionals i de ràdio (per a alguns més aviat diuen poc), que s'han vist obligats a narrar sobre els batibulls dels últims dos governs en exercici. Dos exemples, quan va circular la notícia del maletí dels vuit-cents mil dòlars que portava Wilson, qui va inventar-se la notícia?, o quan Chávez en el podi de Nacions Unides va exclamar que feia olor de sofre en contraposició al President Bush, qui va crear la notícia? Serien centenars els exemples de mala praxi comunicacional vergonyoses del govern i de corrupteles que obliguen els mitjans a dirigir les antenes a aquesta part del continent.

Llavors no és cert tampoc quan Maduro diu: "Bona part de l'arremesa que hem viscut des de febrer sota la consigna de la 'sortida ja' estava connectada a un pla internacional contra Veneçuela, que aconseguim derrotar gràcies a la nostra fortalesa en l'escena mundial!".

Ni hi havia un pla ni han controlat res, simplement es va crear una matriu d'opinió internacional a causa de la crisi i a la manera antidemocràtica d'actuar d'est i l'anterior govern. Mostra que han invertit ja de per si mateix quantiosos recursos per millorar la seva imatge internacional és quan "atorga entrevistes", usa al New York Estafis, usa serveis de cabildeo, per exemple, a Estats Units i convida a personalitats i elements mediàtics com a models per guanyar imatge , sense deixar d'excloure la quantitat de milions de dòlars invertits en programes socials que no es justifiquen i de dadivas a nivell mundial que incloc fins a combustible per a la calefacció a zones deprimides del país mes ric del món. Pura inversió publicitària.

D'altra banda d'acord amb Maduro, el seu Govern gaudeix de prestigi en fòrums de les Nacions Unides, la Comissió de Drets Humans de l'ONU, l'OEA i la Unasur. Aquí cal dir que això no és veritat. Les burocràcies internacionals no generen simpaties internacionals. Aquests organismes reaccionen a les demandes dels governs i la seva eficiència depèn moltes vegades a la seva capacitat de relacionar-se dins d'ells i al pagament de les respectives quotes i altres finançaments que fan mes eficients aquests organismes per als països membres interessats.

Per finalitzar, la major de les contradiccions és voler muntar un organisme per a la missió abans assenyalada quan para això es té una Cancelleria. S'inverteixen milions de dòlars amb mes de 100 missions internacionals i se'ls cancel·la alts salaris als seus ambaixadors perquè compleixin totalment entre unes altres la seva funció d'informar sobre les polítiques del Govern. Maduro es va encarregar de destruir la diplomàcia professional per crear al diplomàtic nou que com s'han vist a les xarxes socials han demostrat falta de professionalitat i capacitat per a les exigències de la diplomàcia.

A més cal recordar que parteix de la informació sobre el que passa a Veneçuela la generen els milers de "periodistes i diplomàtics" sense sou que s'han convertit en l'avantguarda comunicacional del país en l'exterior gràcies a les xarxes socials i a la profunda indignació que els produeix haver hagut de deixar el seu país a causa de la crisi. Insistim que esperem que aquesta nova instància no acabi sent un 'mamotreto' que contracti els serveis internacionals d'una empresa multinacional de comunicacions i imatge i drenem mes diners del fisc per a finalitats poc nobles.