A les 11 al llit que cal explotar-vos més
Fa anys que un senyor sexista i de dretes-de-tota-la-vida per no avorrir-se es va inventar un muntatge, al que li va posar un nom que sonava a organisme emanat del Congrés - Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris - i es va dedicar a viure donant la vara sobre aquest tema, aparentment innocu, que, en realitat, amaga una visió classista, sexista i vuitcentista de la vida quotidiana per a la classe treballadora.
La seva Associació és una mescla de personalitats amb tuf a encens i a "opusianisme", amanida amb exèrcit, personatges de la cúria, empresariat de tota mena, gents que parlen d'una contradicció en si mateixa: el capitalisme humanista, càrrecs i excàrrecs amb vinculacions al PP i a l'empresariat afí, així com celebrities despistades de qualsevol àmbit. El pitjor de tot és quan trastegem en els seus diferents nivells de jerarquia interna i ens trobem amb personatges d'amarg record com Isabel Tocino i Carmen Alvear que recomanaven a les dones que si les violaven havien de continuar l'embaràs i que sabien, amb certesa faltaria més!, que una dona violada no podia quedar-se embarassada.
Alguns càrrecs de governs socialistes a Espanya i Catalunya, barrejant naps amb cols, li van fer l'ona al seu contrasentit i vam haver de patir un Congrés d'escàndol a Tarragona amb tuf de finals de l'obscurantisme franquista. Però no vagin ràpidament a practicar la crítica a la classe política, els mitjans de comunicació han amplificat i aplaudit, cíclicament, els seus absurds vuitcentistes com si les Tics no existissin. Ara torna a la càrrega demanant, com sempre, que el prime-time de TV ha d'avançar-se una hora. Plantejar-ho és no viure en aquest segle on la tecnologia ens permet accedir a continguts d'oci i de treball a l'hora que vulguem. El seu toc de modernitat és demanar que tornem al fus horari de Greenwich.
I tot això no ho fa perquè les persones tinguin més temps i puguin trencar el predomini de l'horari laboral en les seves vides, com si demanem els qui concebem el temps i la seva gestió com un dret de ciutadania. Aquest home, Ignacio Buqueras, empresari a la manera antiga, vol que "racionalitzem" els horaris perquè les dones puguin exercir la seva funció natural: cuidar de les criatures i perquè qualsevol persona de la classe treballadora, oblidant les possibilitats de les tecnologies de la comunicació, en lloc de fer un hangout mentre gaudim del nostre clima mediterrani, estiguem en una oficina al costat del telèfon a les hores del migdia com si els negocis necessitessin, avui, d'aquesta reclusió oficinista o de la coincidència horària.
El benestar social comporta que les ciutats estiguin obertes 24 sobre 24 hores i tal com es va posar de manifest en l'estudi "El Mercat de Treball Nocturn de Barcelona", que vàrem encarregar des de la Regidoria d'Usos Socials del Temps en el 2003 hi ha moltes persones, homes i dones, que treballen en horaris "no estàndard" perquè l'Estat del Benestar pugui existir. En aquell temps 55.000 persones. Un contingent superior al de totes les persones que treballaven en el sector de la construcció (47.000) i en el sector financer (bancs, caixes i assegurances 44.000). I d'aquestes 55.000 persones el 26% estaven ocupades en l'Hostaleria, el 18% en la Sanitat, el 14% en Transports i Comunicacions, l'11% en la Indústria i el 10,5% en els Serveis Recreatius. Solament 3 ciutats al món han realitzat un estudi similar que posa de manifest la fal·làcia de demanar que tothom estigui a casa a les 5. El que cal demanar és que la tecnologia es posi al servei del temps de les persones perquè la vida no giri entorn d'un horari laboral que es menja les nostres vides, avui per sous indignes, mentre els qui parlen de racionalitzar i de conciliació viuen en Consells d'Administració o amb sous i prebendes que paguem la classe treballadora.
Carmen Freixa
Periodista
Escriu el teu comentari