El Debat que vaig veure

Per als nostres lectors a Espanya i continuant amb el lamentable tema de la crisi a Veneçuela , presento una crònica del que a la meva entendre és potser un dels esdeveniments polítics mes importants del país en molts anys, l'oposició i el govern es van asseure a un debat, per iniciar un futur dialogo que hauria de conduir a una negociació política que tregui a Veneçuela de la terrible crisi política, social i econòmica en què aquesta submergida.

Per als nostres lectors a Espanya i continuant amb el lamentable tema de la crisi a Veneçuela , presento una crònica del que a la meva entendre és potser un dels esdeveniments polítics mes importants del país en molts anys, l'oposició i el govern es van asseure a un debat, per iniciar un futur dialogo que hauria de conduir a una negociació política que tregui a Veneçuela de la terrible crisi política, social i econòmica en què aquesta submergida. Per descomptat el que passo aquesta nit en Miraflores, seu del Palau Presidencial, hi ha moltes visions i conjectures. Una que és resaltante per a molts opositors és que mai l'oposició representada en la MUD va haver de participar mentre el Govern tingui presos polítics. No obstant això, la mateixa es va produir després de molts anys de diatriba i sense canals de comunicació. Com bé ho ressalto Ramón Guillermo Aveledo Secretari Executiu de la MUD i exparlamentari, el dialogo que iniciaven era alguna cosa comú als països democràtics. En aquest cas per a Veneçuela va ser alguna cosa excepcional que el Govern i l'oposició s'asseguessin civilizadamente a conversar.

A continuació la meva visió del que vaig veure aquesta nit i avançant que aquest articulista per deformació professional és apassionat del diàleg i de la construcció de ponts entre éssers humans. No van ser poques les hores que em van correspondre com a Diplomàtic de l'estat veneçolà invertir-les en exercicis de negociació i de parlament, en defensa dels mes alts interès del meu país o de negociacions multilaterals que comprometien el futur de Veneçuela. Solament aquesta breu aclaridora per confirmar la meva profunda complacencia per veure a homes amb responsabilitat en la nació asseguts en una taula buscant iniciar un procés de dialogo polític que mai va haver d'haver estat interromput. El país s'acostumo per massa temps a simples resultats electorals com formula per a la presa del poder oblidant que la dinàmica d'una nació és diària i els girs de la política són permanents en l'espai i en el temps. Aquesta percepció segons la qual es guanya una elecció i no cal rendir comptes o no tenir un acompliment democràtic en l'actuació de govern és una aberració que cada vegada mes estem veient en aquestes noves esquerres llatinoamericanes o en les mutacions del Castro-Chavismo.

El debat que jo vaig veure entre el Govern i l'oposició (MUD) va ser important i em deixo diverses conclusions i confirmacions. En primer lloc, lamentable que no estiguessin tots els factors involucrats en el conflicte, aquests són els estudiants i el partit Voluntat Popular. En segon lloc i que àdhuc hi ha un camí llarg per recórrer entre les parts si és que efectivament volen aconseguir propòsits nobles i que les tensions polítiques del país es minorin.

Es van dir en aquesta trobada moltes coses, però una d'elles molt important va ser la d'Henrique Capriles quan sentencio? que el país era un altre a partir del 14 de febrer del 2013,data en què es va demostrar electoralment que el país estava dividit en dos tolete. Aquesta afirmació és totalment certa i és una veritat que els factors del govern de Madur han d'entendre. És molt difícil pretendre que una part igual que l'altra sigui desconeguda per qui assumeix les regnes del govern i que no es produeixi conflicte. Aquest és una context que es converteix en el centre de part d'aquesta controvèrsia.

Maduro no va entendre que el país que rebia després de Chávez ja no era el mateix i que no havia d'actuar com el primer. Li falto olfacte polític per entendre el que s'aveïnava i que ell i els seus col·laboradors estaven segrestats per la pre potència que produeix l'excés de temps en el poder. No estan en sintonia amb el país que els toca governar. Veneçuela és molt mes gran que la seva visió estatista i socialista del Segle XXI. Com bé ho expresso el propi Capriles, excandidat presidencial i qui demando els resultats electorals, "no es fa una Veneçuela amb dues parts dividides".

Escoltant als funcionaris de Govern que van intervenir aquesta nit que paralitzo al país un conclou precisament això. Aquesta gent té massa temps en el poder!. S'han acostumat a tantes dadivas i beneficis que no s'adonen dels seus errors i fins a arriben a creure que són exclusius per a Veneçuela. D'allí la simpleza del NO tornaran, o la burgesia no governés mes mai o la del comandant etern i molts uns altres que per respecte als lectors no esmentés. El mes lamentable, és que no perceben que el poc que han d'exhibir dels seus anys de Govern no és sinó el resultat d'ingressos petroliers com mai els va veure Veneçuela i que mes bé la pregunta que sempre ens fem és com seria la història si haguessin estat eficients i transparents en el maneig dels arques publiques. Sens dubte anés un altre país i ells són els responsables de la deterioració de la qualitat de vida de la majoria dels veneçolans. A més, el tema és simple.

Aquest Govern i l'anterior són mals governs quant a satisfer les necessitats reals els ciutadans. L'argument trillat de quantes eleccions han guanyat no és suficient per confirmar que ho han fet bé. Sabem com han guanyat i que ja en aquest moment no són majoria com para no reconèixer que existeix un altre gran país ple expectatives.

No vaig a entrar en els detalls de les intervencions que la gent escolto i va poder avaluar qui és cada qui i cuales són les "veritats veritables". El que si és important ressaltar és que amb tot i els defectes d'aquesta primera trobada, que els va tenir, en forma i en contingut, és sa per al país i que els mes es demana és que es respecti la constitució , com a pacte social per dirimir les diferències .

D'altra banda, una ultima reflexió. Crec que el gran beneficiat d'aquesta trobada, és el Sr. Madur. Enfront dels seus amics d'Unasur i el Vaticà té l'oportunitat per rectificar i llevar-se de damunt a molts dels seus col·laboradors que són en definitiva part responsables d'aquest desastre per actuació, omissió o per còmplices de gran part de la deterioració ètica al fet que s'ha sotmès la nació.

El menyscapte del país ho hereta Madur i en això cal ser honests, diguin els seus partidaris el que vulguin dir i exaltar a Chávez ,això que passa en aquests temps són els espertenecs de l'huracà i dels seus errors com a President per catorze anys. És obvi que ho idolatrin , els va donar molt poder i també les seves nefastes conseqüències quan no s'és d'ànima noble.

Madur pot recollir les veles per a una navegació mes calma i segura. Ha d'escoltar els senyals de l'oposició en la seva justa dimensió, les de l'exterior i la de la seva consciència que sense major dificultat li ha de retrunyir preguntes tan simples com per què el President Lula li va recomanar, que fes una govern de coalició. Que no ho dissenyi, per l'abrupta de la proposta de qui ha estat un fidel col·laboracionista del Chavismo, però que aprofundeixi sobre l'essència d'aquest missatge que alguna cosa li aquesta tractant d'explicar.