Cada dia en obrir els links a les xarxes socials, sentir la ràdio o veure la televisió espero que les notícies respecte als assassinats que perpetra el terrorisme masclista parlin de les víctimes. Espero que els posin nom i els retornin la identitat que aquests assassins els han robat. Espero que parlin dels seus projectes, les seves realitats i dels seus somnis arrabassats.

La trista realitat és que aquestes dones moren dues vegades. Una, a les mans dels seus assassins que no van suportar que elles els diguessin prou! Sóc lliure no sóc de la teva propietat. La segona vegada moren quan no es parla d'elles, quan les condemnen a ser unes sigles i un nombre en les sagnants estadístiques anuals. Unes estadístiques que haurien de ser com les de qualsevol terrorismo; sumant, com a mínim, les que portem en 40 anys de democràcia que son, tal com ja vaig escriure fa temps, més de 2.200 dones a més de la meitat de 2013. Les víctimes d'ETA es van comptabilitzar sempre des de la primera, sumant-les, any rere any, en una comptabilitat infernal. Una comptabilitat que enfrontava a les persones amb la realitat global. Perquè això no es fa amb les víctimes del terrorisme masclista? Qui té tant interès a minimitzar aquesta xacra, aquesta problemàtica social que roba el futur a la societat en el seu conjunt?

Publicar cada vegada el nombre total de dones assassinades, des que es tenen estadístiques bastant fiables, és la forma d'enfrontar a la societat amb aquest horror. És el que hauríem de fer en els mitjans i, per descomptat, un govern amb consciència respecte a la greu problemàtica social que representa el terrorisme masclista. Clar que en aquest govern de la dreta neofranquista la consciència és tan inexistent que fins i tot hi ha ministra que el que vol és rebaixar les estadístiques deixant fora a algunes dones víctimes, com si això fos l'IPC. Han començat per intentar-ho en referència a les hores d'hospitalització, espero que després no se'ls ocorri que les que el seu assassí se suïcida després, potser ha estat per amor i no fa falta tampoc que entrin en les estadístiques, perquè amb aquest grau de cinisme podem arribar a veure que depenent del nombre de ganivetades pots no passar a formar part de l'estadística de l'horror. No se si la ministra espera que això pugui alleugerir els seus pressupostos però per descomptat deixa clara la moral i la ideologia política d'els qui ens governen avui des del neo-franquisme i el catolicisme de "peineta i mantilla".

En aquest país on el terrorisme, desgraciadament, va segar moltes vides s'han fet homenatges oficials, declaracions d'Estat, murals i monuments amb els seus noms. S'han omplert també portades i articles amb els seus noms, els seus somnis, els seus projectes i les seves biografies. Però què sabem de les víctimes del terrorisme masclista? Poc o res. Perquè excepte els homenatges que els grups feministes han fet nomenant-les una a una, els governs estatals, municipals i autonòmics s'han limitat als minuts de silenci per silenciar-les definitivament tancades en un nombre de l'estadística interminable del terrorisme masclista. D'una vegada per sempre cal reivindicar que en els mitjans es diguin els seus noms i es parli de la seva vida no del socorregut i fácil esbalaïment del veïnatge perquè pensaven que era un noi ben educat o perquè ja es temien el pitjor atès que els sentien discutir molt. Ja n'hi ha prou de crònica indigna! I més exercir la funció social del Periodisme. Parlem d'elles, d'aquestes dones a les quals un assassí els roba el futur. I exigim que a cada poble, a cada ciutat d'aquest país hi hagi un mur amb els seus noms perquè ningú es quedi impassible davant el terrorisme masclista.

Mentre, poden visitar el mur TERRORISME MASCLISTA, MEMORIAL DE LES VÍCTIMES . Una obra col?lectiva. Una obra en xarxa. Va començar a la fi de 2011 i el treball i les lluites feministes en tants fronts des que la dreta ens amenitza el país cada dia amb una nova barbaritat dels obispogallardones no ens han deixat temps a moltes per honrar a les víctimes en el mur.

En aquests moments estem pujant els noms de dones víctimes d'aquest terrorisme d'Espanya i de Mèxic entre diverses activistes com @misspartes i @Feminicidios i la inestimable col?laboració des de NY de l'escriptora Maria Lapachet @pdalfileres .

Tota ajuda és benvinguda perquè els mitjans segueixen sense publicar els noms de les víctimes i no publicar-los és condemnar-les a l'oblit. No volem que siguin un nombre, volem que les hi recordi amb els seus somnis i els seus projectes trencats per terroristes masclistes que no van suportar no poder-les tenir-les en propietat.

Carme Freixa
Periodista