Qui vol perdre les eleccions?

Malgrat les amenaces i provocacions amb un discurs tòxic no és irracional plantejar-se que el millor que li pot passar a Maduro i el que en fons vol és perdre les eleccions. La lògica del poder absolut ens indicaria el contrari, però, per garantir la seva supervivència política el millor per a l'actual inquilí de Miraflores és que l'oposició guanyi amb un ampli marge. Vol perdre no precisament per veure sang córrer per la carrers i desconèixer la nova força a l'Assemblea, sinó per assegurar-se una transició pacífica que li permeti tenir un aterratge assegurat fins a les eleccions del 2018. Davant d'una situació econòmica, social i política com la que viu el país la seva millor aposta hauria de ser garantir acabar el seu període presidencial.

No hi ha manera de solucionar la greu crisi sota un esquema anacrònic com el que s'han plantat. El govern necessita rectificar i inevitablement haurà de patir les conseqüències d'haver de prendre mesures impopulars, diguem-ne augment de la gasolina, alliberament de preus o substitució d'importacions. El camí menys tortuós ho haurà de recórrer sota acords i compromisos amplis amb la nova majoria política que es confirmés el 6-D.

És a dir, si Govern i oposició negocien el país es tranquil·litza. D'altra banda, Miraflores necessita confrontar el xantatge d'una cúpula militar que semblés no comprendre la frustració de la majoria dels seus subalterns, controlar a grups radicals embrancats en un socialisme fracassat i els més important, trencar el binomi amb el "company" Cabell.

Si Maduro vol donar-li una oportunitat a l'estabilitat política, al PSUV i les seves aliances han de ser enderrocades en aquestes eleccions. Si el poble no rep oxigen en aquesta propera contesa seguirem en el medi d'una nació turmentada, sense sortides i jugant a la ruleta russa. Tant de bo que el seny prevalgui per a aquests nous temps que ens vénen.