Terrorisme i trampes electorals

El món és testimoni de l'impacte pervers del terrorisme. Innocents que moren perquè grups fanatitzats realitzen actes de violència per infondre pànic. Volen generar por, desesperança als que consideren els seus enemics. Persegueixen que els ciutadans s'abstinguin de circular en els carrers, que no els vingui de gust participar de la vida normal, que no lluitin i es lliurin a la por. Bé fan els governs que a més de prendre les mesures necessàries per contrarestar l'enemic ocult li demanen als seus pobladors continuar amb les seves rutines, precisament per no satisfer l'objectiu del terror.

Quan en un país que està a portes d'un procés electoral es veuen manifestacions de tramposería es busca el mateix objectiu immoral del terrorisme; confondre, fer-lo fora del procés electoral, fer-lo sentir que no val la pena votar.

Hem notat a Veneçuela en dies preelectorals una sèrie de fets que indignen molts. Es vol generar desconfiança sobre el secret del vot perquè no sufraguen per la MUD. Usen les institucions publiques per acovardir a l'electorat. Es fa campanya per generar por, per exemple, als beneficiaris de missions i pensions sobre la continuïtat de les mateixes depenent del resultat electoral. Usen targetes modificats per enganyar al votant. La confusió que es tracta de generar amb la targeta del MIN és definitivament una desvergonya. És un irrespecte al veneçolà.

Els que usen aquest expedient saben que el seu objectiu és l'elector de la tercera edat, l'incaut el mes feble. És una manera de coartar la voluntat de milions que volen votar per l'oposició. És això ètic? És aberrant que el CNE permeti que es atropelli a milers que es confondran. Per ventura no és aquest expedient semblant al que un acte de terror produeix en una població? L'ús indiscriminat del poder, de mètodes i recursos tèrbols per coartar la voluntat és un acte de violència igual a la del fanàtic que a costa del que sigui vol imposar la seva causa.