Qui es "quedarà" amb TV3?

Els polítics s'han adonat que els mítings només serveixen perquè vagin a escoltar-los aquells que ja estan convençuts i més, cada vegada són menys les persones que acudeixen. Per això, la necessitat d'arribar al major nombre de ciutadans que els puguin votar és una premissa imperiosa. Com fer-ho? Utilitzant els mitjans de comunicació "amics" i sobretot apropiant-se dels mitjans de comunicació públics quan governen. S'obliden que "una democràcia autèntica precisa d'uns mitjans de comunicació independents", com deia Stephan Hessel.

Els mitjans de comunicació públics són dels ciutadans, no dels governs de torn. Quin paper juguen els professionals? Una bona part d'ells, especialment els càrrecs, són posats a dit pels governants per tal que siguin els executors de les polítiques partidistes que ells marca en el seu propi benefici. D'altres, simplement compleixen ordres perquè s'han aferrat a la frase que Vázquez Montalbán deia en el seu llibre Informe sobre la Informació: "no se li pot demanar a un periodista pare de família que sigui un heroi cada dia". Una minoria lluita per la llibertat d'expressió amb escàs èxit i són marginats pels seus propis companys. Però no tiren la tovallola perquè ells saben el que hi ha en joc.

El nou govern de Catalunya, segueix amb les mateixes prioritats: controlar els mitjans públics, és a dir Catalunya Ràdio i TV3. Però hi ha un problema, diversos partits formen part de la nova executiva. Això vol dir que el pastís cal repartir-lo i no s'està d'acord en qui es queda amb ell. CDC sempre ha "fiscalitzat" TV3, excepte l'època del tripartit, on ERC era la propietària i senyora. Els republicans, coneixedors dels rèdits polítics de la mateixa, volen "tutelar" la televisió i no estan disposats a cedir ni un sol mil·límetre. Què vol dir? Que les discrepàncies, que no són poques, fa ja alguns dies que han començat i la unitat d'acció fictícia dóna pas a fortes discrepàncies que s'aniran fent públiques en dies successius. Encara no s'ha nomenat la persona que dirigirà TV3.

Mentre això succeeix, què fa la posició política? Protestar, però poc i deixar als professionals que s'estan barallant cada dia sols davant el perill de ser marginats per la direcció.