El reu Leopoldo López

Segueix detingut en una presó política a Veneçuela. Milers han demanat el seu alliberament, personalitats, governs. La seva família ha estat atropellada, la seva esposa vexada. El fiscal que el va acusar i va aconseguir la seva condemna va confessar que tot havia estat una farsa. Aquest testimoni en qualsevol país civilitzat era una absolució immediata.

És un pres de consciència perquè com el tipifica Amnistia Internacional no va utilitzar la violència ni propugnar el seu ús. La sentència no és un acte de justícia, per no ser equitativa al jutjar. Per Veneçuela, immersa en una gran crisi política, econòmica i social, aquesta decisió debilita profundament els fonaments de la democràcia i colpeja profundament a tota la societat. La víctima és un gerent eficient i jove polític que ha estat perseguit i maltractat des de fa molts anys per pensar diferent a un Govern que s'han entestat a fer una política grotesca, de poca civilitat i que ha agreujat l'essència de la venezolanidad.

Recordo aquell espectacle burlesc on el mateix López en un auditori era durament humiliat i insultat per l'alcalde major de torn en el que se suposava era una trobada de coordinació pública. El van incapacitar políticament per impedir que a digerir la capital -Caracas- amb arguments administratius i davant un país atònit per la immoralitat de l'actuació d'un govern immers en la corrupció. La persecució ha estat sense límits i la marxa pacífica del 12 de febrer va ser la cirereta que necessitaven per enjudiciar.

El país dels veneçolans l'entén com injusta i venjativa. Però més enllà de la tragèdia per als seus seguidors, per a la seva família, esposa, pares i fills a qui els desitgem força i paciència, és el govern qui més es perjudica. La seva visió de l'exercici de la política i del que els veneçolans aspiren dels seus governants aquesta lluny de la seva actuació. López és una forta empremta en el temps i en l'espai dels tantes que s'han deixat en aquests anys i com a part dels sacrificis que molts veneçolans han fet per marcar el camí que ens portarà abans que tard a una nació més pròspera, justa i equilibrada, que no li donarà cabuda a tanta arbitrarietat, ni espai a polítics que actuen per sobre de la llei manipulant al seu capritx i interessos partidistes. Així de cruel i violatori drets fonamentals no és el país que vol la majoria dels veneçolans.