Empar Moliner, TV3 i el respecte a la ciutadania exclosa

Sempre he pensat que quan algú treballa en un mitjà de comunicació públic ha de tenir sentit comú, llibertat d'expressió i respecte pels que no pensa com ells, entre altres coses. Perquè els mitjans públics els paguem TOTS amb els nostres impostos.

Deia Confuci que "sense sentiment de respecte, no hi ha forma de distingir els homes de les bèsties". El que ha passat a TV3, on la "extravagant" i independentista Empar Moliner va cremar en directe una Constitució, no té qualificatiu, o millor dit, té centenars d'ells. La direcció, els responsables i el comitè d'empresa en aquell moment no van reaccionar condemnant el tema i posant de potetes al carrer a aquest impresentable personatge, que és de les que pensa que la tolerància només és per a aquells que pensa com ella. Jo afegiria que això no és tolerància, sinó sectarisme, per no dir una altra cosa ...

Jo, com a ciutadana vull que em retornin els impostos que m'han tret per pagar TV3 si continua amb aquesta política sectària, discurs únic, excloent i pagant a "professionals" com Empar Moliner. A casa seva, amb els seus diners, pot fer el que vulgui, però en un mitjà públic amb els diners de tots NO.

La pluralitat i la tolerància no estan renyides amb la professionalitat, ni amb l'extravagància, ni amb el sentit comú. La disparitat d'idees, persones, pensaments i ideologies han servit per enriquir i fer avançar la societat. El contrari, només produeix enfrontament, pobresa de tota mena i odi. "Les diferències no estan destinades per dividir, sinó per enriquir", deia JH Oldham.

TV3 i Catalunya Ràdio, la televisió i la ràdio del règim, han de fer una profunda reflexió, tant la direcció com els professionals i els sindicats que els representen. No pot continuar a l'altre costat de la línia que ha traspassat de llarg fa temps. Els mitjans públics no han de contribuir al discurs únic que només produeix divisió de la societat. No pot tolerar-més que contribueixin al fet que hi hagi catalans de primera i bons que estan en el bàndol dels independentistes; i catalans de segona i dolents perquè no pensen i actuen com ells. Els mitjans públics han de ser plurals i han de "servir" a la ciutadania i no al govern de torn.