Mediació sota sospita

Joan Carles II increpant Hugo Chávez.

Recordo que quan el famós exhort del Rei d'Espanya a Chávez amb el "perquè no calles?", Zapatero li va donar una mostra de civilitat quan li va exigir respecte per Aznar, a qui el seu parell qualificava de feixista. Li indico que hi havia un principi en el diàleg que era "no caure en la desqualificació". Sens dubte d'aquella diatriba va sortir airós.

Per als sectors opositors d'aquell llavors Zapatero era un aliat. Han passat gairebé deu anys i en aquesta oportunitat la figura de l'expresident del Govern espanyol es converteix en irrita per part de l'opinió pública. Es desconfia de la seva equitat mediadora.

S'entén que la mediació és la facilitació prèvia a un procés de negociació per part d'una persona neutral que genera confiança entre les parts en litigi i que ha estat designat per mutu consentiment. El paper central de qui o els qui compleixen aquesta responsabilitat és ajudar grups de persones, institucions i diferents actors en conflicte que tenen diferències, arribar a consensos. Un concepte bàsic de la literatura en aquesta matèria és l'afirmació que el mediador no pren partit per cap dels individus o sectors en conflicte.

Durant el procés qui té la responsabilitat manté els avenços en secret i qualsevol avanç només es transmet prèvia autorització de les parts involucrades. El mediador no és un activista. La discrecionalitat, la modèstia i evitar la notorietat són fonamentals.

Si els actors en disputa, o un d'ells, no confia en la integritat del mediador, això és, la seva capacitat de ser neutral, independent, imparcial i just, la possibilitat que la mediació tingui èxit és limitada. Els codis establerts indiquen que si algunes de les parts aixeca una objecció sobre la neutralitat del mediador aquest hauria de renunciar.

Si el dubte persisteix serà poc l'ajuda que en aquesta oportunitat podrà brindar el polític espanyol.