Iceta, Parlon i la bretxa al Baix Llobregat

Oficialment ja s'ha donat el tret de sortida per a les primàries del PSC amb dos candidats que aspiren a guanyar-les: Núria Parlon i Miquel Iceta. La lluita entre l'aspirant i l'actual primer secretari serà dura i tots dos han de demostrar els suports amb què compten, i com més adhesions millor. És de suposar que els aspirants guardaran asos a la màniga per intentar sortir guanyador d'aquesta "batalla" res fictícia, que un cop acabada, deixarà ferides en el malparat partit socialista i no és conte.

Parlon, que diu comptar amb els suports de la part "jove" del PSC, s'ha tirat a l'arena de la contesa, amb el suport del intrigant primer secretari del PSC del Baix Llobregat, Antoni Poveda, utilitzant com a força de xoc al seu secretari d'organització, Joaquín Fernández, personatge sinistre, sectari i autoritari on els hi hagi. A més, compta també amb alguns alcaldes "joves" i militants històrics que han perdut les seves gangues i volen tornar a tenir-los com és el cas de qui va ser molts anys el responsable del PSC de les comarques de Tarragona, Xavier Sabaté . Però, Ballesteros, alcalde de Tarragona, prefereix a Miquel Iceta.

Iceta, polític de consensos però alguna cosa poruc, en aquesta ocasió ha tret pit, mala llet i ha decidit que els acords, si n'hi ha, després de les primàries. Suports compta amb uns quants, alguns molt significatius, com els de Manuela de Madre i Antoni Fogué, mentors de Núria Parlon però que no estan d'acord amb la seva postura per allò de "encara no toca". A més, l'alcaldessa Parlon no ha acontentat alguns pesos pesants de la seva agrupació i molts companys se senten maltractats per ella.

Dificultats, problemes, marxa de militants i espantades de popes sempre ha tingut el PSC, però el que ha passat en aquesta ocasió és molt greu per les dificultats del moment, ningú ho dubta. També, per primera vegada en la història del Baix Llobregat, s'ha produït una bretxa tan profunda que, passi el que passi, serà molt difícil de curar. Per què? Per les ambicions desmesurades d'uns quants. L'autor de la divisió: Antoni Poveda.

Però la pregunta que es fan els que coneixen bé els secrets del Baix, és que Poveda mai va sol, no tenen vocació de Samurai, més aviat el contrari. ¿Amb que suports compta per fer aquest pas? Qui està darrere? Tot s'acaba sabent.

Tots recorden les crítiques ferotges que Poveda va fer amb la política de comunicació del PSC en un Consell Nacional, quan tothom sap que ell va ser el responsable de la mateixa durant molts anys i la persona que el va substituir la va posar ell mateix. El problema de Poveda és l'afany de controlar-ho tot, i si no ho aconsegueix, intenta llevar-ho del mig. no sempre és vàlida la frase que diu "el que tenen el control té el poder". La mà de ferro i el silenci del còmplice són codes d'altres temps que tothom vol oblidar.

Les votacions, encara que sigui en les primàries, per molt que es controlin poden ser la venjança dels militants democràtics i valents.

Els dies que falten per a les primàries seran molt interessants no només per als candidats Iceta i Parlon, sinó també per als ciutadans perquè van a anar comprovant la importància de la supervivència del partit per sobre dels interessos personals dels dos.