Acords per la pau

Si hi ha alguna cosa més complicada que dialogar i negociar a Veneçuela entre l'oposició i el govern és l'acord de Pau que va signar el President Santos amb les FARC i que ha de ser ratificat en els pròxims dies. La càrrega emocional per a les víctimes innocents i les seves famílies és d'una dimensió que poc ens imaginem. Són seixanta-vuit anys de guerra cruel i dura. Centenars de milers d'afectats, assassinats, morts innecessàries, tortures, segrestos i maltractaments a granel. Va servir per a alguna cosa transcendent aquest conflicte que es va iniciar el 1948? No. Repercutirà per a futures generacions com una fatalitat que va valer la pena i els va alliçonar alguna cosa als colombians? Ho dubto. Els que lliuren les armes s'han de justificar, tindran arguments de sobres per explicar per les seves accions durant tants anys. No obstant això, aquesta pau per a Colòmbia era una necessitat històrica.

Nosaltres a Veneçuela entrampats. Buscant com sortir del pitjor govern de la història i sense institucions que protegeixin la dels ciutadans. El referèndum revocatori, una gran eina constitucional segrestada pels que haurien d'ajudar a utilitzar-la com a recurs davant la crisi. Greu error.

L'opció d'aquests temps per a l'oposició i el govern: dialogar i negociar. El dany està fet. Cal deixar fluir aquesta tragèdia per evitar una més gran. Recuperar la democràcia i salvar la nació d'un conflicte pitjor és un imperatiu.

Esperem que Veneçuela no sigui també una de les víctimes dels acords de pau de Colòmbia. Que el nostre país no es converteixi en el sobreeixidor d'aquells que siguin incapaços d'adaptar-se a una nova realitat sense guerra i que la seva estirp de violència no ens contamini més del que ja estem.