Puigdemont, el president dels independentistes

El president Puigdemont ha arribat a l'etapa de la moció de confiança que contempla el full de ruta que ha de conduir al poble de Catalunya cap al referèndum o la proclamació unilateral d'independència, segons diuen els independentistes. Però sense tenir en compte a l'altra part de la ciutadania que no pensa com ells i que els fa el favor de aguantar-los. Com diu més d'un "això és el que hi ha i sinó que es vagin a la seva terra". Què terra?

Un cop més, el president de Catalunya, com va fer en el seu dia el seu antecessor, governa per a una part dels catalans però s'atorga la potestat de fer-ho en nom de tots. Per què? La resta són ximples? Ciutadans de segona? El que ha de fer d'una punyetera vegada és governar. I governar per a tothom.

Quan Puigdemont explica amb tot luxe de detalls que estan muntant les estructures d'Estat perquè quan es produeixi el salt es pugui fer amb totes les garanties, està vulnerant els drets i utilitzant els diners de la ciutadania que no està d'acord amb aquesta postura més de passar-se les lleis per sota del seu serrell roquer. Fa el mateix que critica del govern del PP, que maltracta els "catalans".

En realitat, el president quan explica el del salt pot ser que s'estigui referint al salt de la granota perquè ell sap perfectament que el que planteja no va si pot ser, encara que ja comenci a utilitzar referèndum pactat i vulgui consensuar les preguntes, la forma, el dia i anem, el que faci falta, per dir a continuació que "referèndum o referèndum". Dins de la seva estratègia havia la d'atraure els diputats de SíQueEsPot perquè el votin i anar així sumant vots. Mentrestant, llançava al seu torn desafiaments als amos de la clau de la governabilitat, els antisistemes de la CUP, per advertir-los que si no donen el seu suport a la moció de confiança, haurà de convocar eleccions, i que si no voten favorablement els pressuposades, hi haurà eleccions. És a dir, que si no hi ha un sí i un altre sí, les eleccions estarien a la volta de la cantonada. Però, per tal de donar-los una cosa que els estimuli, els ha posat el caramel a la boca del referèndum en el 2017.

Dit això, els cuperos han mostrat la seva disposició a votar favorablement la primera part, però no s'han pronunciat sobre la segona, els pressupostos, que són la mare dels ous. La qual cosa fa pensar que les eleccions, que no convenen als "convergents", poden estar més a prop del que sembla. Mentrestant, Oriol Junqueras i ERC s'estan fregant les mans perquè van a recollir la collita que han sembrat altres. Amb qualsevol de les dues solucions -tant si els de la CUP voten que sí als pressupostos com el contrari- els d'Esquerra surten guanyant i van a aplicar als de Junts pel Sí allò de que segones parts mai van ser bones.