Els sants errors

No hi ha temps per egos. Els colombians tenen encara una gran oportunitat. Mantenir l'esperit latent de l'acord de pau. El volen els que van votar pel SÍ i els que van guanyar en votar pel NO. Santos, Uribe i les FARC té davant seu una nova responsabilitat històrica. Ser conseqüents amb el missatge de la majoria i encarrilar l'acord.

Santos, un negociador experimentat cometre errors que li van pavimentar el camí a Uribe i a la fórmula dels que s'oposaven a aquest procés tal com es va negociar. La necessitat de Santos per ser l'home que va aconseguir la Pau li va fer ometre recursos i variables claus per tan gran gesta històrica.

L'equip negociador va haver de planificar el procés sense exclusió de cap sector. Va haver d'haver acordat els termes de la negociació amb qui precisament estaven en desacord amb algunes de les prerrogatives que se li donaven a les FARC. La sensació que va deixar l'acord és que una part va sortir molt afavorida tot i tenir la major càrrega de responsabilitat perquè sempre eren el grup insurgent.

Santos, a més, no va fer prou per seure amb Uribe i Pastrana, veus fonamentals que generaven opinió crítica al marc general de l'acord. Va haver d'haver buscat la reconciliació amb qui havia estat el seu cap i mentor.

No informat prou l'abast de l'acord com era el seu deure deixant oberta la sensació que les guerrilles aconseguien fàcilment els seus objectius.

La signatura va ser un gran esdeveniment. La comunitat internacional que dóna suport a la Pau li va donar a Sants un xec en blanc. Però al final, va ser un greu error polític i una desconsideració amb la comunitat internacional. Sants no va haver de fer aquest acte abans del referèndum. Va deixar un sense gust de molts al veure els resultat de diumenge 2 d'octubre.

Però pas la tempesta. Uribe, Pastrana i Sants van conversar. Aquest últim es guanya el premi Nobel de Pau. Per a alguns merescut, per a altres una contradicció. La veritat és que noves brises bufen i les FARC segueixen amb l'oportunitat d'aprofitar l'ímpetu de Pau que volen els Colombians. Pau amb impunitat és chucuta. Pau amb debilitat és l'avantsala d'una altra guerra.

La comunitat internacional segueix jugant un paper fonamental en la progressió de les institucions i en la seva intolerància als crims de lesa humanitat.

Seguim apostant a Colòmbia.